Texto realizado por Vicenç Relats durante la Acción 01
TEMPLE DE L’ABSURD
Com un espectre,
fantasmagòric,
t’alces,
derrotat i contemplatiu,
sobre forjats de formigó
i columnes de ferro
que no són pas Tous.
(com els de més avall.)
T’acotxa un llit dens de molsa,
de farigola olorosa
i de florida flor de Sant Joan,
poblats de ratolins
que empaiten
un mica de res…
Potser preservatius?,
d’altres avortaments,
com tu mateix.
Restes solitari,
a l’espera de fidels descreguts,
que passin i vegin
les teves entranyes:
el teu sostre esclarissat
que regalima rovell,
però no tapa.
I ni tan sols fa ombra,
ni resguarda de la pluja o el fred.
Oh! temple de l’absurd!
I tanmateix restes aquí,
així, des del teu primer dia,
de qui sap quan…
t’estimoni d’una època
i d’un estil perdurable,
sentinella ruïnós
d’un espai amenaçat.
Progenitors de l’especulació
t’engendraren,
et pariren,
i t’abandonaren,
com un nadó no desitjat.
Roma no paga traïdors!
I a l’espera que t’aterrin
que un dia et deuran aterrar,
restes obert
per defunció.
Oh! temple de l’absurd.
