Poesia realizada por Eva López durante la Acción03.

Masía Ca l’Artigas

Toco tus piedras
y escucho tus ruegos:
un dulce amanecer entierro
y mientras llega el invierno,
desolación me llamo,
nostalgia de un tiempo.
________________________
Veig passar el temps
I com a una boirina
el que va ser necessitat
ara plata esdevé.

Negres pedres i abandó,
figuera aïllada en un racó,
en un mon irreal
que veu morir els homes
I sent créixer els diners.