Poesía realizada por Marisa Raich durante la Accion 08 en el 1er Día del HANAMI de Lliçà d’Amunt.
———————–
Florit avui, demà tot ple d’ametlles.
Regueu-me bé, que no puc anar sol
a cercar l’aigua que tant necessito.
Tingueu pietat: fa dies que no plou.
Jo no em puc moure i moriré on vaig néixer.
Estic clavat al terra eternament.
Amb molt d’esforç floreixo i dóno fruita,
però les arrels se’m sequen lentament.
Potser demà ja no tindreu ametlles;
potser demà ja tot serà ciment
i en un dibuix aprendrà la canalla
com era un arbre, què cosa era un fruiter.
Hi sou a temps; vetlleu per ‘quest món vostre
que també és meu, doncs hi estem tots plegats.
Deixeu-me un tros de terra, i de mes branques
podreu collir el fruit més ametllat.
Tenim només un món i, pel que sembla,
heu decidit eliminar els conreus.
No hi haurà lloc per què hi creixin els arbres,
ben aviat només n’hi haurà als museus!
