Normalment un retrat mostra la cara d’una o diverses persones, i l’observador pot, a través de la mirada o el gest, identificar o especular sobre la personalitat de la persona retratada.
Durant un temps m’he dedicat a passejar amb una càmera de 1958 al coll i una llista de personatges al cap, observant l’entorn i buscant elements, idees, referències i objectes que puguin activar els meus records perquè poguessin ser un retrat d’aquests personatges.
Són personatges que per un motiu o altre han deixat empremta en la meva vida i que m’han permès estructurar una sèrie de fotografies que poden resumir, en conjunt, una part molt important de les influències personals i estètiques que he anat incorporant a la meva personalitat.
L’objectiu de cada un d’aquests retrats és convidar l’espectador a que reflexioni sobre la personalitat i l’obra del retratat. Són fotografies sense un nexe evident que es poden observar directament o, un cop llegit el nom del personatge, especular sobre ell. És un joc d’endevinació amb unes poques pistes que cadascú pot interpretar a la seva lliure albir i incorporar, o no, a les seves pròpies experiències amb aquests personatges en concret o amb altres.
La memoria i el record, com s’activen? Pocs estímuls són necessaris perquè cadascú un de nosaltres reflexionem des de la nostra experiència i moment vital.
En el meu cas, l’elecció de la càmera, sense cap tipus d’automatismes i el procés químic de revelat clàssic, m’ha permès serguir reflexionant mentre les imatges latents apareixien lentament a les cubetes per fixar finalment un moment de la meva vida que vol recordar la vida d’un altre.
Màrius Gómez
