El mas despulla / la sorra on escric els primers versos. / Ara em retorna els còdols, / perquè hi gravi les meves memòries.”
Tot allò que existeix en l’univers és fruit de les forces oposades que es troben en l’origen de totes les coses. Sota aquest principi d’apropar contraris neix la sèrie A Flor de Pell, un conjunt de pintures-escultures creades amb còdols, on la duresa es transforma en fragilitat i la fragilitat, en duresa.
En aquestes obres hi ha una recerca volguda de la fragilitat, la vulnerabilitat, amb un clar elogi de la paraula. En l’acte creatiu de gravar sobre els còdols, l’ànima d’aquests, dipositaris de la memòria escrita, esdevé tan fràgil com el paper. Un paper que l’artista estripa per tornar a reconstruir. Crea a partir de fragments de la seva pròpia obra, que superposa en capes com vels per revelar una nova composició. I alhora el paper es converteix en el suport, la base, que sostenta la pedra. Tot participa d’una doble naturalesa, reveladora i ocultadora a la vegada. L’obra es nodreix del dinamisme de les forces de la natura, una interacció entre forces que genera nova vida.
