Cianotípia: sorprenent, evocadora, singular i intuitiva
La cianotípia neix de l'observació i la paciència; l'observació del nostre entorn més proper, i la paciència en l'execució de tot el procés sense presses, tot això s'uneix per crear una experiència sensorial on el resultat final és únic i irrepetible.
Aquesta sorprenent tècnica artesanal és un procediment antic i senzill que utilitza substàncies químiques relativament segures i el seu resultat sempre és un bell Blau de Prússia d'una gran qualitat estètica.
L'objecte d'aquest taller de cianotípia és potenciar la creativitat artística, l'agudesa mental i la calma que, sens dubte, produeixen grans efectes en el benestar dels participants.
Què és la cianotípia? Breu història
La cianotípia va ser descoberta en 1842 pel científic anglès John Frederick William Herschel (1792-1871). Es caracteritza per l'obtenció d'imatges blaves i va ser un procediment bastant impopular entre els primers fotògrafs.
Seria la botànica Anna Atkins qui ho posaria en pràctica i el popularitzaria amb la publicació de diversos manuals de botànica il·lustrats mitjançant aquest procés. Per la seva sèrie British Algae, de 1843, Anna Atkins és considerada com la primera dona fotògrafa.
Introducció a la tècnica
La cianotípia és una tècnica de fotografia basada en la fotosensibilitat de la sal fèrrica que obtenim en barrejar citrat fèrric amònic i ferrocianur potàssic.
Quan aquesta sal fèrrica s'exposa a la llum solar, es torna en sal ferrosa, que, en estar combinada amb el ferrocianur potàssic, es torna insoluble a l'aigua i adquireix la seva característica coloració blava.