Gaviota sobre el mar de Blanes
Gaviota sobre el mar de la costa de Blanes.
Garza real volando sobre Lliçà d’Amunt
Corb marí. Blanes. gener 2009
L’alimentació de la buscarla de canyar és a base d’insectes tous que troba per les zones palustres on es mou. L’hàbitat d’aquesta espècie durant la reproducció és el canyissar, bàsicament zones de canyís a vegades barrejat amb voga. Se la pot veure en zones litorals però sobretot se la troba en zones palustres petites com les que es formen a les cues dels embassaments, estanys, rius, vores dels canals, basses… a la tardor es veu és a zones de vegetació amb abundant canya. El niu el lliguen a les tiges d’un petit nombre de canyissos i el construeixen a base d’herbes seques que les entortolliguen fins a formar una cassoleta. És un ocell de colors indefinits. La tonalitat del plomatge és bruna al dors i més blanquinosa al davant. El bec és llarg en relació amb el cos. Les potes són també llargues, adaptació que permet a aquesta espècie d’agafar-se a tot tipus de canyes que trobin als ambient on habiten. Buscarla de canyar al Riu Tenes de Lliçà d’Amunt.Fotografia: Màrius Gómez. Texte: Pau Boixader
Fotografia realitzada per Josep Prims
Durante la salida de observación organizada por el GOT (Grup d’Ornitologia del Tenes) se liberó un gavilán.Más información visita el blog del GOTEsteve Miquel en el momento de la liberación
Ocell de mida petita i molt mogut, difícil de caçar fotogràficament. Menja petits insectes al vol. A la Vall del Tenes el trobem tot l’any.En anglès s’anomena Chiffchaff, onomatopeia del seu cant. A les Balears en diuen Ull de Bou. En canvi al Vallès, quan diem Ull de Bou ens referim al Cargolet,que a les Illes en diuen Passaforadí i que en espanyol l’anomenen Chochin.Tot plegat és força complicat i és per això que cada espècie té un únic nom internacional en llatí.Texte: Lluís Gascón
Cielo limpio de nubes. Mediodía en los campos junto a Can Majoral. Treinta minutos de espera…Qué mejor que «cazar» aves el día de Navidad. ….Esplugabous….Cueretes blanques….Garça….Cuereta torrentera….EstornellFotografía: Màrius Gómez. Identificación: Lluís Gascón.
El 3 de noviembre se realizó anillamiento de aves en Can Feu. Un miembro del Grup Parús nos enseñó como, por qué y para qué se anillan las aves. La interesante sesión permitió anillar, entre otros, un ejemplar de «mallarenga blava» y otro de «tallarol de casquet» Mallarenga blava Tarrarol de casquet. Fotografía: Màrius Gómez
Ànec collverd, o anomenat també ànec salvatge, és una au de medi aquàtic que s’alimenta tant de plantes aquàtiques com de cucs, capgrossos i d’altres animalons. Es tracta de l’espècie d’ànec més comuna al nostre país degut a la diversitat d’habitats en els quals el podem trobar: rius i rieres, canals de rec, rescoloses, estanys naturals, embassaments artificials i basses de regadiu, com ho és la bassa del Pardalero, a Lliçà d’Amunt on hi troba la tranquilitat i la vegetació suficient per establir-hi el niu al costat de l’aigua.Texto: Pau Boixader. Foto: Màrius Gómez
Las vacaciones son ideales para la fotografía de naturaleza. Siguiendo con la serie sobre aves de Lliçà, hace unos días tomé esta imagen en «el lago» del Pardalero.Es una paloma «vulgar» que despega después de beber agua en el centro del lago.
Gallinula chloropus. Potser algú pot pensar que aquesta foto d’en Màrius correspon a un ànec, però la realitat és que aquest ocell es proper a les gallines, com el seu nom en llatí indica, Gallinula chloropus. Pertany al grup dels anomenats políticament incorrectes, és la Polla d’aigua .Ocell molt comú que podem trobar a qualsevol zona humida, és sedentari . El blanc de la part posterior de la cua , que mou constantment, és molt característic. Texte: Lluís Gascón. Foto: Màrius Gómez
Abellerol, s’alimenta bàsicament d’abelles ,es molt vistós i bonic, no es gaire amic dels apicultors o mes ben dit els apicultors no son gaire amics d ‘ell. Construeix els nius als marges cavant un forat a la terra de mes d’un metre de fons (segur que al lloc de la foto tenia el niu a prop), es gregari, ve a la primavera i marxa a la tardor. El seu cant aflautat es molt conegut pels pagesos ,que l’anomenen l’ocell de la pluja. Es comú de veure’l i fàcil d’identificar. Texte: Lluís Gascón. Foto: Màrius Gómez