Poesía realizada por Maite Mompart en la Accion 05—————————ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ El repicar de les campanes,condueix el dol fins l’altar,on, el silenci abaixa les mirades,i la pena trenca l’anima. Asseguda al banc,i amb el cançoner a les mans,me’n recordo d’aquell primer petoenvoltat d’aroma de joventut. Entre carícies i paraules d’amorvestíem les tardes de l’estiu,el desig esclatava pels carreronsa l’ombra el campanar. Un matí calorós de maig,les pedres es posaren la pell de festa,a dalt de la escalinata, tu i jo mudats, i en blanc i negra fotografiats. Al cap de poc, neix la Maria, desprès en Joan, tots dos, entre plors i aigua beneïda,ho celebrem amb alegria. De mica en mica, el desig fuig del dia a dia,els fills ens roben l’espai de la carícia,tant sols, el llençol de la nit busca l’amor. Ara a la vellesa, apreníem a retrobar-nos,la carícia era més dolça,les paraules d’amor més tendres,compartíem records i enyorances. Avui, dins d’aquesta església, no et dic adéu, sinó fins aviat , sempre i en cada instant de la meva vida,t’he estimat.