Són 20 fotografies a través de les quals l’autor ens mira amb els ulls de la natura, creant un diàleg que ens permet reflexionar sobre la diversitat i al mateix temps, sobre l’homogeneïtat del medi natural.
Martí Boada ens parla de la seva exposició:“El bosc es l’expressió mes madura dels paisatges. Per a comprendre’l, la ciencia es completament insuficient, cal com a mínim un poeta.
Com diu en Perejaume, el paisatge del bosc es en ell mateix caligrafia i llenguatge, es ell mateix que s’escriu amb les seves propies formes, les capçades coronen els mots aguantats verticament pels tronc i les tiges erctes, les arrels son els peus caligrafics, que s’arrapen al peu de pàgina de la pell del sòl fullarcós.
Mireu coim miren, quan entrem el bosc, mireu com miren, el silenci del bosc que mai es silenci, es una pluja d’esguards afustats”
