La primera exposició de la temporada 2022/23 en Espai Garum ens mostra a traves de les fotografies de gran format de Màrius Gómez, un recorregut per algunes de les xemeneies més singulars de Lliçà d’Amunt que habitualment no veiem i que han estat l’ànima de masies i cases centenàries. «Xemeneies per sempre« Fotografies de Màrius Gómez Inauguració: Divendres 16 de setembre, a les 19:30h Es podrà veure fins el 28 d’octubre
Espai Garum us invita a una taula rodona per xerrar sobre quin patrimoni ens han deixat els nostres avantpassats, què fem amb ell i com ho deixem per a les generacions futures. Hi participaran Vicenç Relats (periodista), Ramon Ferrandis (fotògraf), i Josep Parera (arquitecte tècnic) que, durant una hora, debatran sobre aquest tema tan important per crear la identitat d’una població. Tot seguit s’obrirà un torn de preguntes perquè els assistents hi puguin participar. Divendres 16 de setembre, a les 20:15h Activitat gratuïta amb aforament limitat a 20 persones. Cal inscripció prèvia: email info@espaigarum.com o telèfon 629 064 281
Cada any Lliçà d’Amunt celebra la seva Festa Major al setembre. Aquest any tan singular que estem vivint, des d’Espai Garum també organitzem la nostra particular festa major, que hem anomenat «Festa Major Covidenca de Lliçà d’Amunt 2020» la celebrarem del 10 al 13 de setembre amb algunes activitats que pensem seran interessants pel públic en general i pels amants de la cultura i l’art en particular. Com ja saps, Espai Garum (Galeria d’Art i Espai de Creació) no rep subvencions i les nostres activitats les realitzem a pulmó, amb els nostres propis recursos, que són limitats, mooolt limitats. Això no treu que la nostra imaginació sigui infinita, i que des de la llibertat creativa més absoluta, ens permeti proposar i organitzar activitats que, normalment, no deixen indiferent. La programació és petita, però innovadora, i es respectaran totes les mesures que obliga la llei i que aconsella el sentit comú, per evitar contagis de qualsevol tipus: que corri l’aire entre les persones, no tocar a ningú, res de botellons, ús de mascaretes (homologades i, si pot ser, que siguin boniques ;-)), els guants no són obligatoris però no està de més portar un parell a la butxaca. Per a les activitats a l´exterior es recomana portar alguna cosa al cap, líquid per hidratar i crema solar. Dijous 10. 19:30h Premi “La Xemeneia de Ca l’Oliveres” On: la lectura del veredicte i lliurament del Premi es realitzarà a la cantonada dels carrers Castelló de la Plana i Folch i Torres de Lliçà d’Amunt (davant de la Biblioteca Ca l’Oliveres) Espai Garum convoca el premi anual «La Xemeneia de Ca l’Oliveres» amb l’objectiu de valorar l’excel·lència de persones, col·lectius i institucions que han realitzat activitats i/o accions a favor que Lliçà d’Amunt sigui un poble estetica i urbanísticament més bell, accessible i habitable. Un poble on realment valgui la pena viure. Lliçà d’Amunt, per la seva història recent, és un poble presoner de l’especulació urbanística que, des dels anys seixanta, ha creat 17 urbanitzacions amb més de 20.000 parcel·les (bona part d’elles construïdes). Malgrat tot això a Lliçà es poden veure destacables exemples de com el poble pot ser atractiu i digne de enorgullir-se de viure-hi. D’entre tots aquests exemples, aquest any 2020 s’escollirà un, que serà mereixedor d’el Premi «La Xemeneia de Ca l’Oliveres» en aquesta primera edició. Aquest premi és de reconeixement a la feina ben feta i no té dotació econòmica. El guanyador rebrà un trofeu exclusiu creat especialment, i que simbolitza l’excel·lència de les accions que fan d’aquest poble quelcom únic al Vallès Oriental. Divendres 11. 20:00h. Inauguració. Exposició fotogràfica “Ca l’Oliveres, 2003-2020” Selecció de 42 fotografies en color que mostren la singular masia de Ca l’Oliveres abans, durant i després de la seva transformació en biblioteca. Autor: Màrius Gómez On: Espai Garum, Anselm Clavé, 6. Lliçà d’Amunt. Dissabte 12, de 10:00 a 12:30h Del parc de la Felicitat a Ca l’OLiveres Punt de trobada: Parc de la Felicitat (al costat de Esclat). Lliçà d’Amunt. Descobrirem per què aquest lloc es important per entendre la historia de Ca l’Oliveres, seguirem per Paissos Catalans fins la biblioteca, on comentarem una mica sobre la seva historia. De tornada anirem a l’Espai Garum on gaudirem de la exposició de 42 fotografies que mostren Ca l’Oliveres des de 2003 fins 2020. Diumenge 13, d’11:00 a 12:00h Fotografia sense càmera. Demostració de com fer CIANOTIPS creatius On: Espai Garum, Anselm Clavé, 6. Lliçà d’Amunt. Inspira’t amb una demostració de com fer fotografia sense càmera. Mantenir-te creatiu i fer fotografies ha estat un desafiament aquests últims mesos. Vine i deixa’t inspirar per fer cianotips creatius.Veuràs com és prepara el paper sensible, com és treballa i és fa l’exposició i, finalment, com és revela. L’autor mostrarà diversos treballs acabats i hi haura temps per preguntar i comentar.Activitat GRATUÏTA per a 8 persones (majors de 16 anys).
Cada any Lliçà d’Amunt celebra la Festa Major al setembre, i aquest any tan singular que estem vivint, possiblement, afectarà el funcionament normal de les activitats que organitza oficialment l’ajuntament. Segur que ara el gran equip que coordina aquestes activitats a la Casa Gran ja té a punt aquesta festa major tan especial. Des d’Espai Garum també estem organitzant algunes activitats que pensem seran interessants pel públic en general i pels amants de la cultura i l’art en particular. Com ja saps, Espai Garum no rep subvencions i les nostres activitats les realitzem a pulmó, amb els nostres propis recursos, que són limitats, mooolt limitats! Això no treu que la nostra imaginació sigui infinita i que, des de la llibertat creativa més absoluta, ens permeti proposar i organitzar activitats que, normalment, no et deixen indiferent. La nostra particular festa major, que hem anomenat «Festa Major Covidenca de Lliçà d’Amunt 2020», la celebrarem el segon cap de setmana de setembre (de l’11 al 13), i en aquest moment estem ultimant la programació. Aquesta programació serà petita, però innovadora. No cal dir que es respectaran totes les mesures que obliga la llei i que aconsella el sentit comú, per evitar contagis de qualsevol tipus: que corri l’aire entre les persones, no tocar a ningú, res de botellons, ús de mascaretes (homologades i, si pot ser, que siguin boniques), els guants no són obligatoris però no està de més portar un parell a la butxaca. Per a les activitats en exterior es recomana dur alguna cosa al cap, líquid per hidratar i crema solar. A finals d’agost publicarem la programació definitiva d’aquesta primera Festa Major Covidenca de Lliçà d’Amunt I res més, espero que estiguis bé de salut al costat de la teva família i amics, per gaudir d’aquests dies de vacances, i t’animem a participar la Festa Major!I recorda, qui veu art viu més!
Las estadísticas de la Federación de editores dicen que casi el 40% de la población no lee nunca, y que el 32% lee a diario. De eso se deduce (pienso) que hay un 30% que finge leer, Igual que hay personas que dicen que sólo ven en TV los documentales de la 2, ¡y jaja y jaja! Bueno, cada cual puede hacer lo que quiera con su tiempo pero, como yo sé que tu eres de los que leen a diario, y como hoy, día de Sant Jordi, no podemos salir a adquirir nuevos libros, me tomo la libertad de seleccionar cinco libros en PDF (libres de derechos) que pienso son de tu gusto. Puedes descargarlos directamente desde el DropBox clicando sobre los nombres. – 10 días que estremecieron al mundo – John Reed – Adiós a Berlin – Christopher Isherwood – La gata sobre el tejado de zinc – Tennessee Williams – La larga noche del sábado – Charles Williams – Madrid. El advenimiento de la Republica – Josep Pla Pues eso, que hay gente que no lee, otros que fingen leer y nosotros que leemos a diario ¿verdad? Ea! Te deseo lo mejor, y recuerda que quien ve arte vive más (y si además lee a diario, vive mucho más) Màrius (confinado en Espai Garum)
Hola garumista, Avui m’agradaria compartir amb tu que el proper diumenge 29 de setembre se celebra el Dia Mundial de la Cianotípia , i pot ser que et preguntis ¿Què és això de la cianotípia? Doncs deixa que t’ho expliqui breument: La cianotípia és un procediment fotogràfic inventat pel científic anglès Sir John Frederick William Herschel en 1842 i consisteix en barrejar dues sals fèrriques per aconseguir una emulsió líquida que, aplicada sobre un paper que posteriorment s’exposa a la llum del Sol, es converteix en una imatge d’un bell blau de Prússia. No m’estendré més, ja que a Google pots trobar milions d’entrades i exemples sobre aquest procés per fer fotografia sense càmera. Només dir-te que és una tècnica fascinant on la creativitat ho inunda tot. A l’Espai Garum celebrarem aquest dia tan especial (diumenge 29 de setembre) obrint les nostres portes de 10 a 14h, i et proposem tres coses: Demostració de cianotípia en directe. Exposarem diversos papers al Sol i els revelarem en directe perquè puguis veure amb els teus propis ulls la senzillesa i bellesa d’aquesta tècnica del segle XIX. L’exposició al Sol i revelat ho farem a les 10:30h, 11:30h i 12:30h. No t’ho perdis!! Venda de cianotips: Encara que estem al setembre ja comencem a pensar en el Nadal. Aquest dia podràs escollir entre els més de 50 cianotips originals i emmarcats que tenim preparats a Espai Garum perquè els puguis adquirir, per a tu o per regalar, amb un 20% de descompte. Avança’t al Nadal i estalvia!! Taller de Cianotípia: Aquest 29 de setembre, podràs inscriure’t amb un 20% de descompte. al taller que farem a Espai Garum DISSABTE 5 d’OCTUBRE de 10 a 14h on et mostrarem en profunditat tot el procés i podràs crear els teus propis cianotips. Tot inclòs: Productes químics, cinc papers d’aquarel·la 20×30 cm, guants, pinzell, apunts, etc. MÉS INFORMACIÓ>> Serà un plaer veure’t a l’Espai Garum i celebrar el Dia Mundial de la CIanotípia brindant amb una beguda blava sense alcohol. Màrius Gómez
Cianotípia, la fotografia sense càmera més creativa Sorprenent, evocadora, singular, intuïtiva i molt més! A l’Espai Garum farem un nou Taller de Cianotípia DISSABTE: 5 d’octubre de 10:00 a 14h La cianotípia neix de l’observació i la paciència; l’observació del nostre entorn més proper, i la paciència en l’execució de tot el procés sense presses, tot això s’uneix per crear una experiència sensorial on el resultat final és únic i irrepetible. Aquesta sorprenent tècnica artesanal és un procediment antic i senzill que utilitza substàncies químiques relativament segures i el seu resultat sempre és un bell blau de Prússia d’una gran qualitat estètica. L’objecte d’aquest taller de cianotípia és potenciar la creativitat artística, l’agudesa mental i la calma que, sens dubte, produeixen grans efectes en el benestar dels participants. MES INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS>>> [layerslider id=»4″]
T’has fixat que en les sèries actuals de TV, espanyoles i catalanes, decoren els interiors preferentment amb quadres de pintura?, i que les millors sèries nord-americanes, angleses, nòrdiques o alemanyes, ho fan amb fotografies d’autor, t’has fixat? Ara pensa com és casa teva i, què veus? ¿Quadres i pòsters d’Ikea? Doncs potser, aquest Nadal, és el moment de canviar-la i començar a envoltar-te de l’art més actual: la FOTOGRAFIA. Has pensat regalar/te una fotografia d’autor? El proper dissabte 16 de desembre d’11 a 14h obriré el meu estudi fotogràfic en Espai Garum per fer la venda privada d’una selecció de les meves millors fotografíes analògicas i digitals dels darrers anys. Son obres úniques o en tiratges molt limitats, al teu abast perquè a partir d’ara puguis gaudir a casa teva de la fotografia més original. Sèrie SOLIVIGRAFIES: Lumigrafies analògiques revelades amb vi negre, diverses mides. Còpies úniques. Sèrie FINESTRES AL MEDITERRANI: Fotografia digital 40×60 cm. Tiratge de 5 còpies numerades. Sèrie RETRATS: Fotografia analògica 30x30cm. Còpies úniques sobre paper baritat. Sèrie CIRC: Fotografia digital 40×60 cm. Tiratge de 5 còpies numerades. Sèrie NUOLOT: Fotografia digital 60×80 cm. Tiratge de 5 còpies numerades.
Exposició nº101. Retrats amb Pep Porc i Blai Brut El passat 10 de juny, amb motiu de «la Sagrera, nit d’estiu», El retratista de la Vall del Tenes va muntar el seu estudi fotogràfic a la plaça de l’Església de Lliçà d’Amunt i durant quatre hores va realitzar retrats a totes les persones que volguessin posar amb en Pep Porc i en Blai Brut. Davant de la càmera van passar més de 50 persones, i una selecció de 20 fotografies s’exposa a Espai Garum des del 7 de juliol fins al 31 d’agost. Pep Porc i Blai Brut són dos personatges entranyables que van ser creats fa vint anys amb motiu de la “Festa dels Porcs i els Bruts”, que consistia en que durant una hora dos bàndols capitanejats per Pep i Blai i més de cent persones, s’enfrontaven embrutant-se amb xocolata, farina, aigua i confetti per veure qui era el més marrà de Lliçà d’Amunt. Inauguració: divendres 7 de juliol a les 8 del vespre. Exposició fins al 30 d’agost.
Amb motiu del 10è Aniversari d’Espai Garum, Marius Gómez ens presenta el projecte «Mart a prop», cent fotografies del planeta Mart fetes des de la Terra. Aquesta és l’exposició número 100 que des de 2007 s’han fet a la galeria d’art més petita del món. L’autor ens parla sobre l’exposició: –El dilluns 16 febrer de 2015 vaig llegir aquesta notícia a la premsa: «Dos espanyols han superat la segona fase de selecció de candidats per al projecte ‘Mars One’, que pretén enviar un grup de 25 persones a Mart el 2025 i formar la primera colònia humana que habitarà el planeta. Els elegits abandonaran per sempre la seva vida terrestre i passaran la resta de les seves vides al planeta vermell» Aquesta notícia va provocar que em preguntés «¿Jo aniria a Mart en un viatge sense retorn?» Possiblement no, però em va fer reflexionar sobre què és Mart i sobre què representa avui per a mi aquest planeta. En ple segle XXI, on les distàncies a la Terra ja no existeixen i l’ésser humà ha estat gairebé en qualsevol lloc del nostre planeta, no és estrany que més de 45.000 persones s’hagin inscrit per anar a Mart i que ja hi hagi una llista de 100 seleccionats que han passat la segona prova i estiguin esperant ser un d’aquests 25 que viatgin en 2025. Anaven passant els dies i aquest tema no deixava de tenir-lo al cap i, finalment, vaig arribar a la conclusió que, jo no aniria a Mart però conceptualment Mart està molt a prop de cada un de nosaltres, només cal pensar-hi. I va ser així, potser inspirat llunyanament en les «Equivalències» d’Alfred Stieglitz, que vaig pensar que, si estava alerta, segur que podia captar imatges que, basant-se en un primer moment a Mart, em proporcionaran un pensament equivalent a la Terra. Jo, com a fotògraf, treballo habitualment tant amb càmeres digitals com amb càmeres analògiques de 9×12 i 6×4,5 però, per a aquest projecte, vaig pensar que el mitjà perfecte per prendre les fotografies havia de ser la càmera del telèfon mòbil i utilitzar la xarxa social Instagram per organitzar i compartir les imatges. El projecte està auto-limitat a tres mesos de treball i a 100 imatges, ni una més, ni una menys. Això va ser degut a que sempre treballo els meus projectes sabent per endavant quan i com serà el final. Formalment les cent imatges són de formes més o menys circulars i sempre integrades en un format quadrat buscant una unitat estètica constant. Les imatges són totes en color ja que el blanc i negre ja és una abstracció de la realitat i el meu objectiu era que les imatges fossin «reals» i representessin pensaments equivalents a partir de reflexionar sobre Mart i el meu entorn més proper a la Terra. Són imatges d’objectes i coses corrents que hi ha al voltant de qualsevol persona. El procediment de treball durant els tres mesos era estar alerta i amb la càmera preparada per detectar formes que inspiressin el pensament equivalent de com visc jo a la Terra i com podria ser la meva vida en un planeta Mart utòpic. El projecte es pot observar des de diversos nivells: – Un primer nivell purament formal i estètic. – Un segon nivell conceptual i de raonament general – Un tercer nivell purament introspectiu que ens permeti individualment reflexionar sobre l’univers. Per a l’exposició número 100 d’Espai Garum les 100 fotografies del projecte “Mart a prop” s’han distribuït en una sola peça gràfica de 330cm x 220cm on s’han disposat segons l’ordre que es van prendre les imatges. L’efecte final és d’un gran mural de 7m2 on es poden veure les imatges com un conjunt compacte. L’exposició es pot veure fins el 26 de maig de 2017
Una vegada em van dir que per tenir una idea cal tenir una idea…, doncs això, que una idea sempre és conseqüència d’una altra i Espai Garum, tal com és ara el 2017, és la conseqüència d’una idea de 2006 que, al mateix temps, és conseqüència d’una situació concreta que va crear el caldo de cultiu adequat perquè hi hagués l’espurna. Durant una dècada s’ha complert el pronòstic i cada idea ha generat noves idees sota el lema de que “qui veu art viu més”. Deu anys i cent exposicions que ens han donat l’oportunitat de veure que la creativitat no té límits. Hem vist tot tipus de propostes artístiques: des de fotografia analògica, digital o fosforescent, fins disseny de moda amb vestits de paper; astrofotografia, escultures en ferro, fusta, pedra o canyes de bambú; cebes aèries que calia regar cada dos dies, i art cinètic xinès; pintura, il·lustració, gravat, ceràmica, disseny gràfic, graffiti, optic-art, seda devorada, i land-art; exposicions col·lectives de dos, tres o més artistes fins i tot, hem vist un cadàver exquisit i també urnes funeràries d’autor. Moltes d’aquestes obres han estat creades pels artistes especialment per adaptar-se als 4m3 disponibles i aquest devessall d’imaginació ha fet que cada mes Espai Garum fos una sorpresa. Espai Garum és cultura de base i de petit format. La cultura entesa com un moviment de baix a dalt, sense grans pressupostos però amb molta creativitat, un projecte que va sorgir a partir d’una idea de 2006, que va donar pas a una altra, i una altra, fins avui. Idees que generen noves idees. Deu anys veient art i vivint més. Una vez me dijeron que para tener una idea hay que tener una idea…, pues eso, que una idea siempre es consecuencia de otra y Espai Garum, tal como es ahora en 2017, es la consecuencia de una idea de 2006, que a su vez es consecuencia de una situación concreta que creó el caldo de cultivo adecuado para que hubiera el chispazo. Durante una década se ha cumplido el pronóstico y cada idea ha generado nuevas ideas bajo el lema de que “quien ve arte vive más”. Diez años y cien exposiciones que nos han dado la oportunidad de ver que la creatividad no tiene límites. Hemos visto todo tipo de propuestas artísticas: desde fotografía analógica, digital o fosforescente, hasta diseño de moda con vestidos de papel; astrofotografía, esculturas en hierro, madera, piedra o cañas de bambú; cebollas aéreas que había que regar cada dos días, y arte cinético chino; pintura, ilustración, grabado, cerámica, diseño gráfico, graffiti, optic-art, seda devorada, y land-art; exposiciones colectivas de dos, tres o más artistas incluso, hemos visto un cadaver exquisito y también urnas funerarias de autor. Muchas de estas obras han sido creadas por los artistas especialmente para adaptarse a los 4m3 disponibles y ese derroche de imaginación ha hecho que cada mes Espai Garum fuera una sorpresa. Espai Garum es cultura de base y de pequeño formato. La cultura entendida como un movimiento de abajo a arriba, sin grandes presupuestos pero con mucha creatividad, un proyecto que surgió a partir de una idea de 2006, que dió paso a otra, y a otra, hasta hoy. Ideas que generan nuevas ideas. Diez años viendo arte y viviendo más.
La primera exposició de 2017 ja ha estat inaugurada. Avui diumenge 8 de gener a les 12 del migdia, com és habitual, el fotògraf Ramon Ferrandis treia el paper de l’aparador per mostrar «Donar la llauna», el seu últim treball fotogràfic. Avui feia fred, uns 8ºC al carrer però, la cinquantena de persones assistents han pogut gaudir d’unes obres càlides on el color saturat, amb el mestratge per l’autor, ens trasllada a una estètica reconeixible però sorprenent, en ser aplicada en bodegons de objectes abandonats pels seus propietaris i trobats per Ferrandis que crea una sèrie contundent. «Donar la llauna» es pot veure fins al 3 de febrer de 2017 La primera exposición de 2017 ya ha sido inaugurada. Hoy domingo 8 de enero a las 12 del mediodía, como es habitual, el fotografo Ramon Ferrandis quitaba el papel del escaparate para mostrar «Donar la llauna», su último trabajo fotográfico. Hoy hacía frio, unos 8ºC en la calle pero, la cincuentena de personas asistentes han podido disfrutar de unas obras cálidas donde el color saturado, con mano maestra por el autor, nos traslada a una estetica reconocible pero sorprendente, al ser aplicada en bodegones de objetos abandonados por sus propietarios y encontrados por Ferrandis que crea una serie contundente.
Aquest any 2017 és molt especial per a Espai Garum, serà el nostre 10è aniversari i arribarem a l’exposició número 100! i per començar amb bon peu presentem l’exposició número 98, una série en color on el fotògraf Ramon Ferrandis novament ens fa reflexionar. Donar la llauna. Fotografies de Ramon Ferrandis Inauguració: Diumenge 8 de gener a les 12h Exposició: del 8 de gener al 3 de febrer de 2017 En aquesta exposició del fotògraf Ramon Ferrandis hi trobaran llaunes que coronen un forjat, llaunes atrapades en una xarxa, llaunes dialogant entre elles i amb altres immundícies, llaunes a l’ampit d’una finestra, llaunes com escultures retorçades, llaunes que reposen sobre una paperera o sobre l’herbam. Hi trobaran tota una tirallonga de bodegons urbans, a estones quadres més propis d’una cultura pop que faria les delícies d’un Andy Warhol o, més recentment, d’un Banksy caçaparets i caçainstants absurds. Hi trobaran tot això i també preguntes no dites: insinuacions de preguntes, insinuacions sobre què ha passat abans que la llauna quedés plantificada en aquell paisatge, en aquell punt precís. Qui ha fet el gest d’abandonar la llauna a la intempèrie? Per què l’ha deixat d’aquesta manera? Quin efecte ha produït el contingut de la llauna dins el cos que l’ha ingerit? Quin efecte té la llauna en el marc d’aquell paisatge? Aquestes preguntes tenen moltes respostes possibles, però, com a mínim, ofereixen tres certeses: primera, la gent és més aviat garrina; segona, l’objecte, al seu torn, dóna la llauna, és a dir, esguerra el paisatge primigeni i el canvia; i tercera -potser la més important-, en el gest mateix d’un fotògraf com en Ferrandis, obsessiu i obsedit en els detalls, acostumat a fixar-se en allò que ningú mira, a retratar un punt de lletjor, un punt de combinació kitsch de l’objecte amb l’entorn, en aquest gest hi ha, també, una voluntat de donar la llauna. L’arqueologia del futur trobarà, entre moltes altres coses, ferralla i llaunes, malauradament molt més descolorides que l’esclat que en Ferrandis captura. Anna Ballbona
Ahir dijous 3 de setembre a les 19:30h, es va presentar la temporada 2015-2016 d’Espai Garum amb l’inauguració de l’exposició número 92. “Solivigrafies” de Màrius Gómez. Fotogrames. Exposició a l’Espai Garum del 3 al 25 de setembre de 2015. Per aquesta temporada Espai Garum segueix amb la linea de promoure l’art des d’el Vallès Oriental però amb moltes novetas! – Exposicions mensuals de petit format a l’aparador d’Espai Garum (2m2). Son exposicions que segueixen la idea iniciada al març de 2007. – Exposicions de gran format cada tres mesos a la sala interior d’Espai Garum (50m2) – Noves sessions de FotoFeel «La fotografia per als que no tenen ni idea de fotografia” per promoure la fotografía artística de base. – “Visites d’obra”, son visites comentades pels autors i promogudes per Espai Garum a exposicions propies o d’altres galeries o museus del Vallès Oriental. – A l’espai interior, simultanejant amb les exposicions, es realitzearan activitats culturals al voltant de l’art, sempre de petit format i per a un aforament de 20 persones. Nou horari de sala: a partir l’1 de setembre Espai Garum esta obert de dimarts a divendres, de 17 a 20h. A la presentació va seguir l’inauguració de Solivigrafies, una exposició de fotografies realitzades amb vi (no d’ampolles de vi, ni de persones bevent vi…, son fotografies revelades realment submergint-les en vi!!) L’Exposició Solivigrafies de Màrius Gómez és un projecte fotogràfic fet sense presses i amb molta calma, on l’exposició al Sol crea l’imatge latent i el vi empordanés la revela als nostres ulls. El vi negre s’estén suaument sobre la superfície blanca i brillant, i el Sol fa vibrar la plata sensible del paper fotogràfic fonent, en una imatge única, l’essència i el color del vi amb les formes orgàniques de la vinya, per mostrar un tot que ens trasllada a aquests dies d’estiu en que el vent està en calma i el so dels grills ens produeix cert ensonyament. Aquesta sèrie de fotografies, en tiratge únic, les ha realitzat l’autor sobre paper fotogràfic químic de blanc i negre de 50×60 cm. exposat directament al Sol del migdia durant tres hores, juntament amb vi (Cabernet i Merlot) elaborat pel Celler Hugas de Batlle a Colera (Alt Empordà). Més informació >>>
Quantes vegades has dit «No tinc temps per …» (omple l’espai). Moltes, no ?, potser, massa. Penso que les coses poques vegades es paralitzen per falta de temps; es paralitzen perquè no s’ha definit com fer-les. Jo fa dos anys em vaig plantejar fer una sèrie de fotografies sobre persones que, d’una o altra forma, havien modificat la meva manera d’entendre la vida. Era un projecte que anava ha fer perquè em venia de gust i, això, representava que no havia de interferir en altres coses, potser, més importants. Vaig dedicar una hora a la setmana, durant dos mesos a conceptualitzar el projecte, òbviament sense tocar la càmera. Un cop posada sobre paper la idea i el procés d’execució vaig començar a tenir al meu cap l’objectiu clar i present perquè en la meva activitat diària tingués la ment alerta per anar captant possibles retrats. Quan apareixien, l’anotava al costat d’una possible data per realitzar la fotografia. Això va ser l’habitual però, moltes vegades sortia a passejar com el caçador de papallones, sense tenir molt clar què trobaria però amb els sentits alerta i la càmera preparada per mirar i veure coses que encaixessin en el projecte. La llista de «retrats» era de 50; finalment, han estat 18, però el termini que em vaig autoimpusar era improrrogable. Això és molt important a l’hora de fer coses, ja que si no ho faig així, aquestes s’eternitzen i, al final, acaben paralitzades i les abandones de pur avorriment, amb l’excusa de que «no tinc temps», ¿et sona ?. Doncs això, hi havia data per acabar i així va ser. Fa dos mesos vaig presentar «Retrats» a l’Espai d’Art Judith Vizcarra de Mollet del Vallès i, avui diumenge la torno a mostrar a l’Espai Garum de Lliçà d’Amunt fins al 30 de juny. La satisfacció d’haver començat i acabat un projecte és quelcom que va més enllà de la qualitat del resultat final, és sobretot, la satisfacció de veure que un és capaç de fer coses si les planifiques amb cura i li dediques una mica de temps. A més, com diu l’anunci …, Perquè jo ho valc, ¿no et sembla prou?