Després de l’aturada biològica que hem aprofitat per visitar Santoña i comprovar l’estat de la colònia d’anxoves del Cantàbric, començem la cinquena temporada amb forces renovades i amb l’agenda plena de les millors propostes artístiques de la comarca. La primera és de l’Stefano Puddu Crespellani, creatiu multidisciplinar que ens proposa veure el vent.
Ja saps què és, el vent. Ho saps per l’experiència de la pell i de l’oïda, no de l’ull. La vista només en copsa els efectes. Vent és aire en moviment: una presència invisible, fenomen concret però a la ratlla de l’abstracte.
Com es pot representar allò que es mou i que no es veu? Escac doble: perquè una obra és tot el contrari d’això: visible i immòbil.
L’enigma té fàcil solució: la representació, igual que la música, demana un intèrpret. Sempre. Percebre és una acció. L’obra és una partitura per a l’activitat sensible, i demana una execució. No hi ha més moviment, en art, que el que sàpiga recrear un mateix, ment endins.
En aquest cas, no hi ha diferència entre el concepte i el percepte. El vent només el pots percebre si el pots concebre. És moviment interior, alè del propi pensament. Una clau que et porta a descobrir, de nou, el que ja saps: el so de l’aire que passa, la carícia damunt la pell, el miracle de la pol·linització, que fecunda tot el que té flor i arrel, encara que siguin idees. Potser les teves i les meves, en comunicació. Vent endins.
Stefano Puddu Crespellani.
