Espaigarum nadala 2014 mail

Falten tretze dies per a acabar 2014 i seguim endavant inexorablement cap al 2015. Empenyent, si, però no empenyent qualsevol cosa, ni de qualsevol manera…, empenyem carrets buits o, vist des d’un altre angle: contenidors preparats per a omplir-los de qualsevol cosa que un desitgi.

I això em porta a pensar que cada vegada més desapareix la figura de l’empleat que recull els carrets per deixar-los al punt inicial i així, el client els torni a utilitzar. Aquest segle XXI es caracteritza per la cultura de l’autoservei: tu mateix et poses la benzina; tu mateix fas gestions al banc des del caixer; tu mateix aparques el cotxe i pagues en una màquina; tu mateix prems els botons de l’ascensor; tu mateix compres en certs grans magatzems, passes la compra pel lector de la caixa, poses la targeta i pagues; i segueix… segueix… segueix…

I dic jo ¿no seria millor que agafessis el carret posant una moneda, després ho deixessis, i que la persona que els recull es quedés la moneda, com a part del seu treball?, i que aparcaras i en sortir hi hagués una persona per cobrar?, i que hi hagués una persona a l’ascensor que et digués bon dia?, i que haguessin persones a les caixes dels grans magatzems?

No se, potser, és una utopia però, jo habitualment vaig a repostar a una benzinera que està una mica més lluny de casa meva i, encara, que el preu és una mica més elevat, m’atenen uns empleats amabilíssims que fan una feina molt més professional que jo amb la mànega del sortidor, a més, amb el sortidor la conversa sempre és la mateixa «ha triat vostè gasolina sense plom», doncs això, que prefereixo a l’empleat que em parla del temps.

Des d’Espai Garum et proposem que omplis el teu carret de idees i conceptes o de coses tangibles i concretes. Cada persona, segur, que l’omplirà de forma diferent però, penso, que podem dedicar una mica d’aquest proper 2015 a procurar relacionar-nos entre persones, fer-ho amb màquines no mola tant i, a més, és molt menys divertit.

Bones festes!!