Donar la llauna, primera exposició de 2017

Aquest any 2017 és molt especial per a Espai Garum, serà el nostre 10è aniversari i arribarem a l’exposició número 100! i per començar amb bon peu presentem l’exposició número 98, una série en color on el fotògraf Ramon Ferrandis novament ens fa reflexionar.

Donar la llauna. Fotografies de Ramon Ferrandis

Inauguració: Diumenge 8 de gener a les 12h

Exposició: del 8 de gener al 3 de febrer de 2017

En aquesta exposició del fotògraf Ramon Ferrandis hi trobaran llaunes que coronen un forjat, llaunes atrapades en una xarxa, llaunes dialogant entre elles i amb altres immundícies, llaunes a l’ampit d’una finestra, llaunes com escultures retorçades, llaunes que reposen sobre una paperera o sobre l’herbam. Hi trobaran tota una tirallonga de bodegons urbans, a estones quadres més propis d’una cultura pop que faria les delícies d’un Andy Warhol o, més recentment, d’un Banksy caçaparets i caçainstants absurds. Hi trobaran tot això i també preguntes no dites: insinuacions de preguntes, insinuacions sobre què ha passat abans que la llauna quedés plantificada en aquell paisatge, en aquell punt precís. Qui ha fet el gest d’abandonar la llauna a la intempèrie? Per què l’ha deixat d’aquesta manera? Quin efecte ha produït el contingut de la llauna dins el cos que l’ha ingerit? Quin efecte té la llauna en el marc d’aquell paisatge? Aquestes preguntes tenen moltes respostes possibles, però, com a mínim, ofereixen tres certeses: primera, la gent és més aviat garrina; segona, l’objecte, al seu torn, dóna la llauna, és a dir, esguerra el paisatge primigeni i el canvia; i tercera -potser la més important-, en el gest mateix d’un fotògraf com en Ferrandis, obsessiu i obsedit en els detalls, acostumat a fixar-se en allò que ningú mira, a retratar un punt de lletjor, un punt de combinació kitsch de l’objecte amb l’entorn, en aquest gest hi ha, també, una voluntat de donar la llauna. L’arqueologia del futur trobarà, entre moltes altres coses, ferralla i llaunes, malauradament molt més descolorides que l’esclat que en Ferrandis captura.

Anna Ballbona