Si encara no has vist l’exposició «Un dia de gossos a les carreres» ho pots fer fins el 20 de setembre: dimecres, dijous i divendres de 16 a 20h (i hores convingudes t. 629 064 281)
Son 30 fotografies en color on podem veure l’especial relació dels gossos amb els seus propietaris durant la celebració de les 24h de resistència en ciclomotors de la Vall del Tenes.
Vens?

M’agraden els gossos, i les gosses, també, a més m’agraden les carreres de motos, i les de ciclomotors, també. Sí, senyor, m’agraden, i ‘m’agraden molt!

Dit això, no puc entendre aquells propietaris que obliguen els seus animals a “gaudir” d’un dia de gossos a les carreres.

Visc en un poble on, des de fa 40 anys, se celebra una singular cursa de resistència en ciclomotors trucats. Com el seu nom indica, es tracta que durant 24 hores més de 40 aparells de dues rodes girin sense parar en un circuit semi-urbà, per veure qui dóna més voltes i resisteix sense defallir, tot això immersos en un soroll eixordador. Què seria d’una carrera sense soroll?

Ja sabem com de sensible tenen l’oïda dels gossos i, cada any, jo assistia a la desfilada d’animals pel circuit per a delit i exhibició dels seus propietaris mentre miraven la cursa (els propietaris), fent cas omís al que poguessin estar sentint les seves adorades mascotes. Això sí, anaven engalanades (les mascotes) amb tot tipus d’artefactes lligats al coll i/o al cos perquè no tinguessin cap possibilitat de fugir d’aquest infern sonor.

Llavors, l’any passat (2018) em vaig posar a vista de gos i vaig disparar als fidels amics de l’home/dona. Són 30 fotografies en color que mostren actituds i postures, tant humanes com animals, que sense el soroll ambient poden semblar normals però, per un moment, proposo que et posis en el lloc del gos i et preguntes com humà ¿cal fer passar als nostres fidels amics un dia “de gossos” en les carreres?