Després de 19 anys, he anat a l’Escaldàrium

Han passat 19 anys que, per una cosa o una altra, no hi havia anat a veure l’Escaldàrium de Caldes de Montbuí i, per fi, ahir tot va coincidir perquè pogués anar. Diversos amics m’havien dit que era una festa on et mullaves i, si no anaves preparat, et cremaves. Com jo no sóc molt valent em plantegi la visita com per veure «localitzacions» per a l’any que ve, això si, calia fer alguna fotografia, no?

Jo normalment planifico les meves fotografies abans d’anar al lloc, en aquest cas ja que no sabia què em trobaria, vaig decidir ser una mica conservador. I com no m’anava a ficar sota la mànega ni del foc, vaig preparar la càmera rèflex amb un objectiu zoom 50-200mm que em permetria estar a certa distància. Vaig netejar el sensor, carregar les dues bateries, vaig preparar dues targetes i vaig descartar el flaix i el trípode. Tot ficat en una bossa lleugera i vaig marxar a Caldes. Mentre recorria els quilòmetres en el meu petit utilitari, anava pensant en com afrontaria el tema, encara que una cosa la tenia clara: al final havien de quedar 10 fotografies bones (per menys, no cal anar i, fer més de 10, és complicat ).

Bé, arribo, aparco i me’n vaig a la Font del Lleó. Veig al Josep, que ha anat diversos anys i em dóna els seus savis consells sobre des d’on tiren l’aigua, d’on surt el foc, etc i, amb la seva seguretat habitual, em deixa clar que, encara que falta una hora, ell ja ha escollit un lloc en primera línia i no el mou ni Deu, ¡com m’agrada aquest noi!. Ho deixo i me’n vaig a buscar un lloc per a mi…, veig al Quim, la Maria, la Dolors i l’Anna davant del Termes Victòria. Han participat en una trobada d’Instagramers i estan eufòrics. Ens passem 45 minuts parlant i fent broma i, ara cal córrer per situar-se…, la plaça està a rebentar de gent. Em dirigeixo cap a l’ajuntament, pensant que a l’estar una mica més alt podré tenir una bona visió de la plaça. Veig als amics Marta i Vicenç que estan a la parada de productes de Escaldàrium venent, ¡com m’agrada aquesta parella multiplataforma! Això està a punt de començar, busco un foradet i trec la càmera; mesuro la llum i ajusto a ISO 6400; Manual, 1/4-f22 i 60-f4…, i jugant! Començo a mirar i a disparar, l’espectacle ja està en marxa i, encara que estic una mica lluny, és molt emocionant!

Després d’hora i mitja sembla que arriba al final i, encara que estic cansat d’estar dret i sense poder moure’m, gairebé, he gaudit del meu primer Escaldàrium i ja tinc clar on em posaré l’any que ve, però això és com els bolets, no es diu a ningú el lloc, oi? Bé, ja he mirat els 117 clicks que he fet i aquestes són les 10 fotografies bones, la resta ja està esborrat.

Queda el record d’aquesta edició número 20 i la grata sensació de que hi ha “gente pa tó”