Uncategorized

Siete cosas que hacen que un inspector de hacienda se parta de risa. Si eres autónomo y/o artista ya sabes que debes presentar cada tres meses los números de tu actividad empresarial. Una cosa es deducir la electricidad, el vehículo o el teléfono, y otra cosa es intentar deducirte comidas de 20 personas en verano y en la playa. Aquí te comento aquellas siete cosas que pensamos que son obvias pero que hacen partirse de risa a tus amigos los inspectores de hacienda y que les impulsan a querer ver más a fondo tu actividad como empresario. No lo hagas nunca. ¡Seguro que te pillan! 1- DEMASIADOS TICKETS, resulta que tienes pocas facturas pero tienes muchos tickets de restaurantes, aparcamientos, compras de material de oficina. Pero resulta que los tickets no valen. Son necesarias facturas a tu nombre donde conste tu CIF o NIF, vamos, que no hace falta que guardes los tickets. 2- DEMASIADAS FACTURAS, tienes muchas facturas a tu nombre y bien detalladas: qué, quién, cómo, y con el CIF correspondiente. Pero resulta que tus ingresos mensuales son de 4.000 euros, y tus gastos corrientes son de 3.999 euros: eso es muy sospechoso, ¿cómo puedes vivir con un euro? 3- FACTURAS EN PDF. tienes muchas facturas recibidas por correo electrónico en formato pdf. Pero resulta que hacienda no acepta pdf por facturas. Sólo acepta documentos electrónicos autenticados con una firma electrónica basada en un certificado digital reconocido. Interesante ¿verdad? 4- COMIDAS. No intentes desgravar comidas que no tengan que ver directamente con tu actividad profesional. Sí se pueden desgravar las comidas por motivo de trabajo como visitas a clientes, comidas en viajes o invitaciones protocolarias, pero las comidas en domingo, o en vacaciones, ¡ni lo intentes! 5- COCHE DE EMPRESA. Si no te dedicas al transporte, tendrás que demostrar que usas el coche en tu trabajo, y así, poder deducir el 100% de los gastos en gasolina, reparaciones, aceite…, si no es así, no cuela, compañero. 6- ROTULACIÓN EN EL VEHÍCULO. Has puesto el coche a nombre de la empresa, y además, lo has rotulado chulísimo con el nombre. Para deducir los gastos deberás tener correos electrónicos que demuestren que viajaste con el coche por algún negocio con un cliente o proveedor. Facturas de comidas o de aparcamientos que demuestren que fuiste. No cuela aquel viaje por la Toscana en agosto. 7- FIN DE SEMANA. No intentes, ni loco, desgravar comidas y hoteles en los fines de semana, sobre todo si tu trabajo no justifica trabajar en fin de semana. Bueno, ya ves que hacienda somos todos y ahora que sabes lo que hace reir a los inspectores, la decisión de convertirte en humorista es tuya. Siempre es mejor ver arte y vivir más.

Set coses que fan que un inspector d’hisenda es parteixi de riure. Si ets autònom i/o artista ja saps que has de presentar cada tres mesos els números de la teva activitat empresarial. Una cosa és deduir l’electricitat, el vehicle o el telèfon, i una altra cosa és intentar deduir dinars de 20 persones a l’estiu i a la platja. Aquí et comento aquelles set coses que pensem que són òbvies però que fan partir-se de riure als teus amics els inspectors d’hisenda i que els impulsen a voler veure més a fons la teva activitat com a empresari. No ho facis mai. Segur que t’enxampen. 1- MASSA TIQUETS, resulta que tens poques factures però tens molts tiquets de restaurants, aparcaments, compres de material d’oficina. Però resulta que els tiquets no valen. Són necessàries factures al teu nom on consti el teu CIF o NIF, ja veus, no cal que guardis els tiquets. 2- MASSA FACTURES, tens moltes factures al teu nom i ben detallades: què, qui, com, i amb el CIF corresponent. Però resulta que els teus ingressos mensuals són de 4.000 euros, i les despeses corrents són de 3.999 euros: això és molt sospitós, ¿com pots viure amb un euro?. 3- FACTURES EN PDF. tens moltes factures rebudes per correu electrònic en format pdf. Però resulta que hisenda no accepta pdf per factures. Només accepta documents electrònics autenticats amb una signatura electrònica basada en un certificat digital reconegut. Interessant oi? 4- MENJARS. No intentis desgravar menjars que no tinguin a veure directament amb la teva activitat professional. Sí que es poden desgravar els àpats per motiu de treball com visites a clients, menjars en viatges o invitacions protocol·làries, però els àpats en diumenge, o en vacances, ni ho intentis !. 5- COTXE D’EMPRESA. Si no et dediques al transport, tindrás de demostrar que fas servir el cotxe en el teu treball, i així, poder deduir el 100% de les despeses en benzina, reparacions, oli …, si no és així, no cola, company. 6- RETOLACIÓ EN EL VEHICLE. Has posat el cotxe a nom de l’empresa, i a més, ho has retolat xulíssim amb el nom. Per deduir les despeses hauràs de tenir correus electrònics que demostrin que vas viatjar amb el cotxe per algun negoci amb un client o proveïdor. Factures de menjars o d’aparcaments que demostrin que vas ser. No cola aquell viatge per la Toscana a l’agost. 7- CAP DE SETMANA. No intentis, ni boig, desgravar menjars i hotels a els caps de setmana, sobretot si el teu treball no justifica treballar en cap de setmana. Bé, ja veus que hisenda som tots i ara que saps el que fa riure als inspectors, la decisió de convertir-te en humorista és teva. Sempre es millor veure art i viure més.

Aquest any a l’Espai Garum ens hem inventat una nova experiència: FOTOFEEL Des de Fotofeel et proposarem tallers, sortides fotogràfiques, visites a exposicions, xarles, conferències i altres activitats, amb l’únic objectiu de que sentis la fotografia.–La fotografia per als que no tenen ni idea de fotografia– Per a la primera activitat et preguntem: Tens una càmera fotogràfica i després d’usar-la has pensat, «No tinc ni idea» Doncs, en només tres hores pots aprendre els secrets de la teva càmera. Et ve de gust? No et preocupis, no t’inundarem amb tecnicismes, ni amb presentacions plenes de gràfiques i dades. Bàsicament et direm com funciona la teva càmera, parlarem sobre composició i, també, sobre quan i com disparar.Resumint, una vegada que sàpigues com funciona la teva càmera, oblida’t d’ella…, i dedica tota la teva atenció a mirar i, sobretot, a veure. Però tampoc ho analitzis massa i…comença a fotografiar el que sentis!!

Si, ja sé que ets previsor i el tema dels regals ja ho tens solucionat, faltaria més!. Amb la «feina feta» et pregunto: aquest any regales art?, Ja saps que, qui veu art, viu més, fins i tot et diria que, qui regala art, viu molt més, perquè també viu la il·lusió que mostra la persona que rep el regal, amb aquella brillantor tan especial en els ulls que fa que aquest moment sigui únic. Doncs això, que aquests dies a l’Espai Garum tenim uns horaris raros perquè puguis venir, veure i escollir el millor art d’autor i, així, visquis més. Feliç Any 2015 !! Si, ya sé que eres previsor y el tema de los regalos ya lo tienes solucionado ¡faltaría más! Con el «trabajo» cumplido te pregunto: ¿este año regalas arte?, ya sabes que, quien ve arte, vive más, incluso te diria que, quien regala arte, vive mucho más, porque también vive la ilusión que muesta la persona que recibe el regalo, con ese brillo tan especial en los ojos que hace que ese momento sea único. Pues eso, que estos días en Espai Garum tenemos unos horarios raros para que puedas venir, ver y escoger el mejor arte de autor para que, así, vivas más. Feliz Año 2015!!

Falten tretze dies per a acabar 2014 i seguim endavant inexorablement cap al 2015. Empenyent, si, però no empenyent qualsevol cosa, ni de qualsevol manera…, empenyem carrets buits o, vist des d’un altre angle: contenidors preparats per a omplir-los de qualsevol cosa que un desitgi. I això em porta a pensar que cada vegada més desapareix la figura de l’empleat que recull els carrets per deixar-los al punt inicial i així, el client els torni a utilitzar. Aquest segle XXI es caracteritza per la cultura de l’autoservei: tu mateix et poses la benzina; tu mateix fas gestions al banc des del caixer; tu mateix aparques el cotxe i pagues en una màquina; tu mateix prems els botons de l’ascensor; tu mateix compres en certs grans magatzems, passes la compra pel lector de la caixa, poses la targeta i pagues; i segueix… segueix… segueix… I dic jo ¿no seria millor que agafessis el carret posant una moneda, després ho deixessis, i que la persona que els recull es quedés la moneda, com a part del seu treball?, i que aparcaras i en sortir hi hagués una persona per cobrar?, i que hi hagués una persona a l’ascensor que et digués bon dia?, i que haguessin persones a les caixes dels grans magatzems? No se, potser, és una utopia però, jo habitualment vaig a repostar a una benzinera que està una mica més lluny de casa meva i, encara, que el preu és una mica més elevat, m’atenen uns empleats amabilíssims que fan una feina molt més professional que jo amb la mànega del sortidor, a més, amb el sortidor la conversa sempre és la mateixa «ha triat vostè gasolina sense plom», doncs això, que prefereixo a l’empleat que em parla del temps. Des d’Espai Garum et proposem que omplis el teu carret de idees i conceptes o de coses tangibles i concretes. Cada persona, segur, que l’omplirà de forma diferent però, penso, que podem dedicar una mica d’aquest proper 2015 a procurar relacionar-nos entre persones, fer-ho amb màquines no mola tant i, a més, és molt menys divertit. Bones festes!!

El nostre horari es de dimecres a divendres de 18 a 20h. També pots concertar una visita per telèfon 629 064 281 o per email espaigarum@gmail.com . I ja saps, qui veu art viu més. Nuestro horario es de miércoles a viernes de 18 a 20h. También puedes concertar una visita por teléfono 629 064 281 o por email espaigarum@gmail.com. Y ya sabes, quien ve arte vive más.

Ahir vam fer la «Visita d’Obra» a Visa pour l’Image 2014. El festival de fotoperiodisme més important d’Europa continua sent un referent i de visita obligada. Tots els reportatges exposats son de gran nivell però jo destacaria: «Els del Nord», la guerra de Vietnam vista per quatre fotoperiodistes del bàndol vietnamita; «L’Àguila de Cap Blanc a les Illes Aleutianes», el símbol nacional dels Estats Units retratat pel Klaus Nigge; «Homenatge» a Anja Niedringhaus, assassinada el 4 d’abril de 2014; «Amateurs en portada» Les fotografies fetes per amateurs; Mary F. Calvert, la lluita contra els abusos sexual a l’exèrcit nord-americà; World Press Photo, el concurs de referència del fotoperiodisme mundial.Bé es la meva humild opinió. Si pots, no deixis passar aquesta oportunitat de veure el millor fotoperiodisme!Fins al 14 de setembre de 2014. www.visapourlimage.com