Durant el mes de maig de 2020, en plena pandèmia de Covid19, Màrius Gómez va iniciar el projecte «Retrats en la tercera fase» i, coincidint que al juliol de 2020 el govern espanyol va decretar la tercera fase de desconfinamiento, va iniciar les sessions de retrats que , des de l’1 a l’31 de juliol, va realitzar a 63 persones. El resultat és una exposició i un llibre de 160 pàgines que mostra els 188 retrats realitzats durant aquest mes. L’exposició i el llibre es presenten, coincidint amb el primer aniversari, el 29 de juliol de 2021 a Espai Garum de Lliçà d’Amunt. Durante el mes de mayo de 2020, en plena pandemia de Covid19, Màrius Gómez inició el proyecto «Retratos en la tercera fase» y, coincidiendo que en julio de 2020 el gobierno español decretó la tercera fase de desconfinamiento, inició las sesiones de retratos que, desde el 1 al 31 de julio, realizó a 63 personas.El resultado es una exposición y un libro de 160 páginas que muestra los 188 retratos realizados durante ese mes.La exposición y el libro se presentan, coincidiendo con el primer aniversario, el 29 de julio de 2021 en Espai Garum de Lliçà d’Amunt.
Cada any Lliçà d’Amunt celebra la Festa Major al setembre, i aquest any tan singular que estem vivint, possiblement, afectarà el funcionament normal de les activitats que organitza oficialment l’ajuntament. Segur que ara el gran equip que coordina aquestes activitats a la Casa Gran ja té a punt aquesta festa major tan especial. Des d’Espai Garum també estem organitzant algunes activitats que pensem seran interessants pel públic en general i pels amants de la cultura i l’art en particular. Com ja saps, Espai Garum no rep subvencions i les nostres activitats les realitzem a pulmó, amb els nostres propis recursos, que són limitats, mooolt limitats! Això no treu que la nostra imaginació sigui infinita i que, des de la llibertat creativa més absoluta, ens permeti proposar i organitzar activitats que, normalment, no et deixen indiferent. La nostra particular festa major, que hem anomenat «Festa Major Covidenca de Lliçà d’Amunt 2020», la celebrarem el segon cap de setmana de setembre (de l’11 al 13), i en aquest moment estem ultimant la programació. Aquesta programació serà petita, però innovadora. No cal dir que es respectaran totes les mesures que obliga la llei i que aconsella el sentit comú, per evitar contagis de qualsevol tipus: que corri l’aire entre les persones, no tocar a ningú, res de botellons, ús de mascaretes (homologades i, si pot ser, que siguin boniques), els guants no són obligatoris però no està de més portar un parell a la butxaca. Per a les activitats en exterior es recomana dur alguna cosa al cap, líquid per hidratar i crema solar. A finals d’agost publicarem la programació definitiva d’aquesta primera Festa Major Covidenca de Lliçà d’Amunt I res més, espero que estiguis bé de salut al costat de la teva família i amics, per gaudir d’aquests dies de vacances, i t’animem a participar la Festa Major!I recorda, qui veu art viu més!
Pues sí, yo soy más de trochas y veredas, aunque he de reconocer que en los grandes nudos viarios hay cierta belleza insana que me atrae como la miel a las moscas, como la trucha al trucho o como un buen precipicio, pero no es suficiente ya que, para bien o para mal, yo soy un hombre del siglo pasado. Hoy en día en que todo es rápido y de consumo instantáneo, no puedo dejar de pensar en que yo soy una persona de avanzada edad que usa el ApplePay, el Drive de Google, la nube de Dropbox, la conexión de Wetransfer, el paquete Adobe incluso, Netflix y YouTube. Sin olvidar Nespresso, Tesla, Amazon, etc…, todo súper conectado y súper rápido. Un continuo next…, next…, next… y así, sin darnos cuenta nos olvidamos de que nuestro corazón funciona mejor a 60 pulsaciones por minuto y que nuestros 650 músculos es mejor que se muevan todos de vez en cuando (no solo los de los dedos para pulsar teclas) y que nuestros 206 huesos son un prodigio de la ingeniería creado lentamente y que soporta la catedral de nuestro cuerpo único e irrepetible. Pues eso, que el progreso es imparable y yo soy su primer defensor, pero no me gusta olvidar que hay tecnologías antiguas que también me producen un placer inmenso: un lápiz y un papel, unas alpargatas de esparto, un botijo, una cuchara de madera, una cometa de papel, un tomate de mi huerto o, un bote a remos. Todo muy básico, lento, analógico y, sobre todo, cercano. La sociedad actual se mueve por grandes autopistas con vehículos climatizados, con wifi, GPS, airbags, y más artilugios imprescindibles que nos aíslan del entorno y eso hace que no disfrutemos de lo alternativo, lo raro, lo contrario, lento y sensorial. Andar por trochas y veredas no es una obligación, obviamente, pero pienso que es una muy buena opción de ser una persona del siglo XXI consciente de ello sin dejar de ser un ser humano básico, complejo, contradictorio y con libre albedrío para decidir lo que más o menos me produce cierto placer sin molestar a nadie y sin dejar el futuro del planeta por el camino. Ahora nos vamos de vacaciones pero para cuando volvamos te propongo hacer algo lento, manual y muy creativo. Durante cuatro horas nos sumergiremos en el mundo sensorial del azul de Prusia, aprendiendo en este taller, los secretos de uno de los procesos fotográficos sin cámara más antiguos y sencillos: la CIANOTIPIA. Un procedimiento que, sin prisas, te permitirá plasmar con tus propias manos y la luz solar las propuestas estéticas más creativas. Disfruta de este lapso de tiempo y ya verás que a partir de septiembre en Espai Garum te volveremos a sorprender, siempre con la mejor intención. ¡Ea! Te deseo un feliz verano. Màrius (siempre mirando sin escolástica)
Sant Valentí és el 14 de febrer doncs, a Espai Garum et volem mostrar, el proper dimarts 13 de febrer de 17 a 21h, part del nostre fons d’obres d’art perquè puguis escollir i regalar el millor art contemporani Son obres úniques o en tiratges molt limitats a preus des de 100€ No és obligatori comprar i ens agradarà molt veure’t.
Una vegada em van dir que per tenir una idea cal tenir una idea…, doncs això, que una idea sempre és conseqüència d’una altra i Espai Garum, tal com és ara el 2017, és la conseqüència d’una idea de 2006 que, al mateix temps, és conseqüència d’una situació concreta que va crear el caldo de cultiu adequat perquè hi hagués l’espurna. Durant una dècada s’ha complert el pronòstic i cada idea ha generat noves idees sota el lema de que “qui veu art viu més”. Deu anys i cent exposicions que ens han donat l’oportunitat de veure que la creativitat no té límits. Hem vist tot tipus de propostes artístiques: des de fotografia analògica, digital o fosforescent, fins disseny de moda amb vestits de paper; astrofotografia, escultures en ferro, fusta, pedra o canyes de bambú; cebes aèries que calia regar cada dos dies, i art cinètic xinès; pintura, il·lustració, gravat, ceràmica, disseny gràfic, graffiti, optic-art, seda devorada, i land-art; exposicions col·lectives de dos, tres o més artistes fins i tot, hem vist un cadàver exquisit i també urnes funeràries d’autor. Moltes d’aquestes obres han estat creades pels artistes especialment per adaptar-se als 4m3 disponibles i aquest devessall d’imaginació ha fet que cada mes Espai Garum fos una sorpresa. Espai Garum és cultura de base i de petit format. La cultura entesa com un moviment de baix a dalt, sense grans pressupostos però amb molta creativitat, un projecte que va sorgir a partir d’una idea de 2006, que va donar pas a una altra, i una altra, fins avui. Idees que generen noves idees. Deu anys veient art i vivint més. Una vez me dijeron que para tener una idea hay que tener una idea…, pues eso, que una idea siempre es consecuencia de otra y Espai Garum, tal como es ahora en 2017, es la consecuencia de una idea de 2006, que a su vez es consecuencia de una situación concreta que creó el caldo de cultivo adecuado para que hubiera el chispazo. Durante una década se ha cumplido el pronóstico y cada idea ha generado nuevas ideas bajo el lema de que “quien ve arte vive más”. Diez años y cien exposiciones que nos han dado la oportunidad de ver que la creatividad no tiene límites. Hemos visto todo tipo de propuestas artísticas: desde fotografía analógica, digital o fosforescente, hasta diseño de moda con vestidos de papel; astrofotografía, esculturas en hierro, madera, piedra o cañas de bambú; cebollas aéreas que había que regar cada dos días, y arte cinético chino; pintura, ilustración, grabado, cerámica, diseño gráfico, graffiti, optic-art, seda devorada, y land-art; exposiciones colectivas de dos, tres o más artistas incluso, hemos visto un cadaver exquisito y también urnas funerarias de autor. Muchas de estas obras han sido creadas por los artistas especialmente para adaptarse a los 4m3 disponibles y ese derroche de imaginación ha hecho que cada mes Espai Garum fuera una sorpresa. Espai Garum es cultura de base y de pequeño formato. La cultura entendida como un movimiento de abajo a arriba, sin grandes presupuestos pero con mucha creatividad, un proyecto que surgió a partir de una idea de 2006, que dió paso a otra, y a otra, hasta hoy. Ideas que generan nuevas ideas. Diez años viendo arte y viviendo más.
Aquest any 2017 és molt especial per a Espai Garum, serà el nostre 10è aniversari i arribarem a l’exposició número 100! i per començar amb bon peu presentem l’exposició número 98, una série en color on el fotògraf Ramon Ferrandis novament ens fa reflexionar. Donar la llauna. Fotografies de Ramon Ferrandis Inauguració: Diumenge 8 de gener a les 12h Exposició: del 8 de gener al 3 de febrer de 2017 En aquesta exposició del fotògraf Ramon Ferrandis hi trobaran llaunes que coronen un forjat, llaunes atrapades en una xarxa, llaunes dialogant entre elles i amb altres immundícies, llaunes a l’ampit d’una finestra, llaunes com escultures retorçades, llaunes que reposen sobre una paperera o sobre l’herbam. Hi trobaran tota una tirallonga de bodegons urbans, a estones quadres més propis d’una cultura pop que faria les delícies d’un Andy Warhol o, més recentment, d’un Banksy caçaparets i caçainstants absurds. Hi trobaran tot això i també preguntes no dites: insinuacions de preguntes, insinuacions sobre què ha passat abans que la llauna quedés plantificada en aquell paisatge, en aquell punt precís. Qui ha fet el gest d’abandonar la llauna a la intempèrie? Per què l’ha deixat d’aquesta manera? Quin efecte ha produït el contingut de la llauna dins el cos que l’ha ingerit? Quin efecte té la llauna en el marc d’aquell paisatge? Aquestes preguntes tenen moltes respostes possibles, però, com a mínim, ofereixen tres certeses: primera, la gent és més aviat garrina; segona, l’objecte, al seu torn, dóna la llauna, és a dir, esguerra el paisatge primigeni i el canvia; i tercera -potser la més important-, en el gest mateix d’un fotògraf com en Ferrandis, obsessiu i obsedit en els detalls, acostumat a fixar-se en allò que ningú mira, a retratar un punt de lletjor, un punt de combinació kitsch de l’objecte amb l’entorn, en aquest gest hi ha, també, una voluntat de donar la llauna. L’arqueologia del futur trobarà, entre moltes altres coses, ferralla i llaunes, malauradament molt més descolorides que l’esclat que en Ferrandis captura. Anna Ballbona
Màrius Gómez participa en l’exposició col·lectiva TransVersalArt «TIONS» organitzada pel Centre d’Art la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor amb l’obra punkyglamtió. Una vintena d’artistes han treballat l’escultura des de el punt inspirador del TIÓ de Nadal. Inauguració: dissabte 17/12/2016 a les 12h. Exposició fins el 8/1/2017 Punkyglamtió és la fusió d’una personalitat punk que fuig salvatgement de les opressions que imposa la societat, utilitzant elements metàl·lics en la seva indumentària, amb una personalitat glamour coberta de maquillatge, i que es vesteix com una boja en un carnaval, i finalment, la personalitat del tió tradicional català com a personatge fantàstic que, a partir d’un humil tronc, ens caga tot tipus de dolços i llaminadures. Punkyglamtió és exhibicionisme en estat pur, és escatologia, és joc, és esborrar-se cada dia per sorprendre de nou…, és un personatge màgic i extravagant que ens fa pensar que no hi ha res inalterable, i que tot canvia, es barreja i fusiona generant nous límits que, possiblement, són inabastables però, mentre, gaudim de la vida. Ni més ni menys.
Hola, ara vaig ha parlar-te de xifres. Amb data d’avui, la població catalana de 20 a 90 anys és de 5.816.394 persones i diuen les estadístiques que només el 8% d’aquesta població entra habitualment en museus i galeries d’art contemporani, són 465.311 persones, i diuen, també, que l’1% d’aquesta població adquireix obres d’art per a si mateix o per regalar, unes 4.653 més o menys. O sigui, que tots els artistes del planeta que vulguin vendre les seves obres a Catalunya només tenen, a priori, 4.653 clients potencials…, desmoralitzant, no?…, Doncs, NO! perquè quan veus la cara de satisfacció d’una d’aquestes persones davant d’una obra d’art original, tot encaixa i agafa sentit. L’art no serveix per a res pràctic però et fa sentir viu provocant que les neurones s’activin perquè més de 100 músculs de la teva cara es coordinin i mostrin un somriure, i això, amic meu, és la felicitat en estat pur. Recorda: Qui veu art viu més!
Hace unos dias estuve en Arles 2016 y entre las 40 exposiciones que visité me gustaría destacar diez que me parecen imprescindibles, El festival se clausura el 25 de septiembre www.rencontres-arles.com. Si tienes tiempo, ve a verlo, vale mucho la pena y ya sabes, quien ve arte vive más. Garry Winogrand Ethan Levitas Peter Mitchell Daisuke Yokota Hara-Kiri Photo Eamonn Doyle William Klein Katerina Jebb Beni Bischof Eikoh Hosoe
Hola, deixa que et digui una cosa: Les vacances estan sobrevalorades. Hi va haver un temps en què es va donar per fet que tothom tenia dret a un mes de vacances a l’estiu i, la resta de l’any…, a treballar, ho recordes? Era aquest mes d’agost en què les grans ciutats es quedaven desertes, i va aparèixer la figura del «Rodríguez», aquell home que havia de treballar a l’agost, enviava a la dona i als nens a estiuejar a la costa i ell es quedava només «i trist» a la ciutat. Tots contents, la família i el Rodríguez, no?Aquest paradigma ha canviat i excepte certs col·lectius que tenen la seva ocupació blindada, la resta de mortals ja no podem fer un mes de vacances. Tu em diràs que hem sortit perdent però jo penso que al contrari, hem sortit guanyant. Jo almenys estic tot l’any de vacances i al mateix temps estic tot l’any treballant. El fet que no «s’hagin» de fer les vacances a l’agost comporta que qualsevol dia de l’any pot ser de vacances i això, amic meu, és el millor invent des de la creació de la rentadora automàtica !! Les tecnologies actuals permeten que es pugui treballar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora del dia, provocant que la nostra vida laboral i d’oci sigui intercanviable, permetent al mateix temps, que aquella utopia de que cal gaudir en el treball estigui a l’abast d’una gran majoria de persones. A Espai Garum vam parar màquines l’1 d’agost però això no és massa cert, durant aquest mes hem seguit pensant, treballant i creant, mentre gaudíem d’uns horaris diferents i també flexibles. L’important és no apagar del tot, sempre cal mantenir la flama pilot encesa i tenir la ment àgil per a detectar les noves idees que a qualsevol hora poden sorgir.I ara que s’acaba agost estem activant Espai Garum per dir-te que: … El proper dijous dia 3 de setembre a les 19:30h inaugurem la temporada 2015/16 amb una exposició de fotografies realitzades amb vi (no d’ampolles de vi, ni de persones bevent vi…, son fotografies revelades realment submergint-les en vi!!) + … Seguim rebent postals per participar en POSTALART2015 i, francament, cada dia la gent és més creativa. Ja has enviat la teva postal? Tens fins al 23 de setembre. + … També programarem noves sessions de FOTO FEEL «La fotografia per als que no tenen ni idea de fotografia» + … A més et proposaré diverses «Visites d’Obra» que no podràs rebutjar. … Per Nadal (si ja sé que falta molt) et sorprendrem amb una nova iniciativa de creació participativa. I finalment, t’informo que a partir l’1 de setembre Espai Garum estarà obert amb un nou horari: de dimarts a divendres, de 17 a 20h. Perquè puguis gaudir, tant de les exposicions que hi ha a l’aparador, com de les que hi ha a la sala interior. Bé, doncs això, que les vacances estan sobrevalorades ja que tot l’any estem treballant, o era a l’inrevés? … A l’inrevés, SEGUR !!! Et desitjo unes bones vacances i recorda: qui veu art viu més! …i no t’oblidis d’enviar-nos postals per participar en la segona edició de Postalart 2015 (possiblement el millor concurs de postals del país) Ens veiem aviat!! Màrius Gómez
Qui veu art, viu més…, doncs això, que l’art és una de les millors medicines per viure més. Confirmat!. I a Espai Garum volem oferir-te una selecció d’obres que, pel sol fet de penjar-les a la paret, notaràs que la sang flueix diferent per les teves venes; els teus llavis s’arquegen subtilment formant un somriure; el teu cervell s’activa creant idees increïbles, i més… En definitiva, et fan viure més. Podràs viure més perquè gaudeixes de la creativitat dels artistes i, podràs viure més perquè en el teu cervell s’activa la creativitat fent que les neurones treballen i, ja sabem, que qui té neurones actives viu més, no? Per aquest Nadal hem seleccionat obres que podràs adquirir per a tu o per regalar, amb la garantia de que viuràs més. Mira les obres al web espaigarum, selecciona les obres que t’agradin i passa’t per la galeria a veure-les en viu o envia un email (espaigarum@gmail.com) amb la teva adreça i te les enviarem.
31 de diciembre de 2011: FIN Hola visitante. Tanto si eres un seguidor habitual de este blog como si has llegado aquí por casualidad, he de comunicarte que este es el último post de Garum. Esta historia se inició el 27 de agosto de 2006 para dar visibilidad a las actividades artísticas que, como Acciones, empezaba a promover en Lliçà d’Amunt, así como espacio multidisciplinar. También a sido un lugar para hablar de estética, arte, naturaleza y otras muchas cosas, pero siembre circunscritas al termino municipal de Lliçà d’Amunt. Siempre he intentado mantener un espíritu crítico y llamar al pan, pan y al vino, vino, sin ningún ánimo de ofender.Después de 5 años, 4 meses y 4 días, y de 484 posts, ha llegado el momento de seguir evolucionando. Este blog ha dado paso a otros que tengo en activo y a sitios web. También ha sido epicentro de las actividades culturales de Espai Garum, la galería de arte más pequeña del mundo y me permitió iniciar mi actividad como bloger. Visitante, te doy las gracias por haber pasado por aquí y si te apetece puedes seguir mis «aventuras» en: espaigarum.blogspot.com www.espaigarum.com Canal YOUTUBE FaceBook
Durant els últims quinze mesos he dedicat part del meu temps a la «caça» i ara, gràcies a la invitació del fotògraf Enric Serrano, he penjat les captures en un espai molt singular d’Olot, la Perruqueria Styl, on els propietaris, la Carme i en Pere, han habilitat una zona per fer exposicions.Si vas per Olot podràs veure la meva sèrie fotogràfica «AUS a TIR» fins al 30 de novembre i de pas pots aprofitar per canviar de look, que més pots demanar?Però, si per diverses raons que no puc imaginar, no pots desplaçar-te fins a Olot, també he posat les fotografies a la web d’Espai Garum. Espero que t’agradin. ‘Aus a tir’ de Màrius Gómez Exposició fins el 30 de novembre a la Perruqueria STYL. Mulleras, 6. Olot Las ves volar, pararse en cualquier sitio mirando a su alrededor inquietas y vigilantes. Ante el menor indicio de peligro, marchan y sólo puedes ver que se alejan mientras piensas en cómo puedes cazarlas. La fotografía de aves pone en evidencia uno de los instintos más primarios del ser humano: la caza. Un instinto depredador que está integrado totalmente en el acto de fotografiar y que, a través del disparo, permite conseguir la mejor fotografía de unos animales de por sí esquivos. Mi concepción de la caza fotográfica es muy básica: salgo al campo, observo y disparo; sólo necesito unas buenas botas, un teleobjetivo y paciencia…, la suerte, hace el resto. Esta serie la he realizado en los últimos 15 meses y además de la satisfacción primaria del cazador, me ha permitido oxigenar mi mente durante las horas que he estado observando la naturaleza y el comportamiento de las aves. Cuando fotografías aves has de integrarte en esa naturaleza y ello te hace sentir que formas parte de un todo armónico, un todo que empiezas a valorar en su conjunto como algo bello, muy bello.
En Espai Garum tenemos la costumbre de inaugurar las exposiciones a las 12 del medio día y en el caso de la exposición nº 50 de Andy Schuster no fue una excepción, eso sí, las 12 eran en horario de Siracusa (NY) que es donde reside el artista y desde donde conectamos por video conferencia a las 6 de la tarde, hora de Lliçà d’Amunt. En Espai Garum siempre hemos intentado mostrar artistas con propuestas atrevidas y nunca nos hemos detenido por las limitaciones técnicas, no hay que olvidar que Espai Garum no tiene puerta ni electricidad, por todo ello el reto de inaugurar una exposición estando el artista a 7.000 km de distancia, se convirtió en un reto y el domingo pasado lo hicimos posible. A la 6 en punto (hora local) Andy Schuster nos miraba a través de la webcam y nos deleitaba con un discurso estético muy bien armado que ubicaba la obra SENYALS en su contexto. La treintena de asistentes pudieron disfrutar de la obra y la presencia de Schuster en directo y además, de unos suculentos dónuts con moscatel que pusieron el colofón a la primera exposición a distancia de Espai Garum, la galería de arte más pequeña del mundo. Más información i fotografías en www.espaigarum.com Espai Garum 50 «Senyals» d’Andy Schuster Exposición hasta el 28 de octubre de 2011