La primera exposició de la temporada 2022/23 en Espai Garum ens mostra a traves de les fotografies de gran format de Màrius Gómez, un recorregut per algunes de les xemeneies més singulars de Lliçà d’Amunt que habitualment no veiem i que han estat l’ànima de masies i cases centenàries. «Xemeneies per sempre« Fotografies de Màrius Gómez Inauguració: Divendres 16 de setembre, a les 19:30h Es podrà veure fins el 28 d’octubre
Durant el mes de maig de 2020, en plena pandèmia de Covid19, Màrius Gómez va iniciar el projecte «Retrats en la tercera fase» i, coincidint que al juliol de 2020 el govern espanyol va decretar la tercera fase de desconfinamiento, va iniciar les sessions de retrats que , des de l’1 a l’31 de juliol, va realitzar a 63 persones. El resultat és una exposició i un llibre de 160 pàgines que mostra els 188 retrats realitzats durant aquest mes. L’exposició i el llibre es presenten, coincidint amb el primer aniversari, el 29 de juliol de 2021 a Espai Garum de Lliçà d’Amunt. Durante el mes de mayo de 2020, en plena pandemia de Covid19, Màrius Gómez inició el proyecto «Retratos en la tercera fase» y, coincidiendo que en julio de 2020 el gobierno español decretó la tercera fase de desconfinamiento, inició las sesiones de retratos que, desde el 1 al 31 de julio, realizó a 63 personas.El resultado es una exposición y un libro de 160 páginas que muestra los 188 retratos realizados durante ese mes.La exposición y el libro se presentan, coincidiendo con el primer aniversario, el 29 de julio de 2021 en Espai Garum de Lliçà d’Amunt.
Cada any Lliçà d’Amunt celebra la seva Festa Major al setembre. Aquest any tan singular que estem vivint, des d’Espai Garum també organitzem la nostra particular festa major, que hem anomenat «Festa Major Covidenca de Lliçà d’Amunt 2020» la celebrarem del 10 al 13 de setembre amb algunes activitats que pensem seran interessants pel públic en general i pels amants de la cultura i l’art en particular. Com ja saps, Espai Garum (Galeria d’Art i Espai de Creació) no rep subvencions i les nostres activitats les realitzem a pulmó, amb els nostres propis recursos, que són limitats, mooolt limitats. Això no treu que la nostra imaginació sigui infinita, i que des de la llibertat creativa més absoluta, ens permeti proposar i organitzar activitats que, normalment, no deixen indiferent. La programació és petita, però innovadora, i es respectaran totes les mesures que obliga la llei i que aconsella el sentit comú, per evitar contagis de qualsevol tipus: que corri l’aire entre les persones, no tocar a ningú, res de botellons, ús de mascaretes (homologades i, si pot ser, que siguin boniques ;-)), els guants no són obligatoris però no està de més portar un parell a la butxaca. Per a les activitats a l´exterior es recomana portar alguna cosa al cap, líquid per hidratar i crema solar. Dijous 10. 19:30h Premi “La Xemeneia de Ca l’Oliveres” On: la lectura del veredicte i lliurament del Premi es realitzarà a la cantonada dels carrers Castelló de la Plana i Folch i Torres de Lliçà d’Amunt (davant de la Biblioteca Ca l’Oliveres) Espai Garum convoca el premi anual «La Xemeneia de Ca l’Oliveres» amb l’objectiu de valorar l’excel·lència de persones, col·lectius i institucions que han realitzat activitats i/o accions a favor que Lliçà d’Amunt sigui un poble estetica i urbanísticament més bell, accessible i habitable. Un poble on realment valgui la pena viure. Lliçà d’Amunt, per la seva història recent, és un poble presoner de l’especulació urbanística que, des dels anys seixanta, ha creat 17 urbanitzacions amb més de 20.000 parcel·les (bona part d’elles construïdes). Malgrat tot això a Lliçà es poden veure destacables exemples de com el poble pot ser atractiu i digne de enorgullir-se de viure-hi. D’entre tots aquests exemples, aquest any 2020 s’escollirà un, que serà mereixedor d’el Premi «La Xemeneia de Ca l’Oliveres» en aquesta primera edició. Aquest premi és de reconeixement a la feina ben feta i no té dotació econòmica. El guanyador rebrà un trofeu exclusiu creat especialment, i que simbolitza l’excel·lència de les accions que fan d’aquest poble quelcom únic al Vallès Oriental. Divendres 11. 20:00h. Inauguració. Exposició fotogràfica “Ca l’Oliveres, 2003-2020” Selecció de 42 fotografies en color que mostren la singular masia de Ca l’Oliveres abans, durant i després de la seva transformació en biblioteca. Autor: Màrius Gómez On: Espai Garum, Anselm Clavé, 6. Lliçà d’Amunt. Dissabte 12, de 10:00 a 12:30h Del parc de la Felicitat a Ca l’OLiveres Punt de trobada: Parc de la Felicitat (al costat de Esclat). Lliçà d’Amunt. Descobrirem per què aquest lloc es important per entendre la historia de Ca l’Oliveres, seguirem per Paissos Catalans fins la biblioteca, on comentarem una mica sobre la seva historia. De tornada anirem a l’Espai Garum on gaudirem de la exposició de 42 fotografies que mostren Ca l’Oliveres des de 2003 fins 2020. Diumenge 13, d’11:00 a 12:00h Fotografia sense càmera. Demostració de com fer CIANOTIPS creatius On: Espai Garum, Anselm Clavé, 6. Lliçà d’Amunt. Inspira’t amb una demostració de com fer fotografia sense càmera. Mantenir-te creatiu i fer fotografies ha estat un desafiament aquests últims mesos. Vine i deixa’t inspirar per fer cianotips creatius.Veuràs com és prepara el paper sensible, com és treballa i és fa l’exposició i, finalment, com és revela. L’autor mostrarà diversos treballs acabats i hi haura temps per preguntar i comentar.Activitat GRATUÏTA per a 8 persones (majors de 16 anys).
Cada any Lliçà d’Amunt celebra la Festa Major al setembre, i aquest any tan singular que estem vivint, possiblement, afectarà el funcionament normal de les activitats que organitza oficialment l’ajuntament. Segur que ara el gran equip que coordina aquestes activitats a la Casa Gran ja té a punt aquesta festa major tan especial. Des d’Espai Garum també estem organitzant algunes activitats que pensem seran interessants pel públic en general i pels amants de la cultura i l’art en particular. Com ja saps, Espai Garum no rep subvencions i les nostres activitats les realitzem a pulmó, amb els nostres propis recursos, que són limitats, mooolt limitats! Això no treu que la nostra imaginació sigui infinita i que, des de la llibertat creativa més absoluta, ens permeti proposar i organitzar activitats que, normalment, no et deixen indiferent. La nostra particular festa major, que hem anomenat «Festa Major Covidenca de Lliçà d’Amunt 2020», la celebrarem el segon cap de setmana de setembre (de l’11 al 13), i en aquest moment estem ultimant la programació. Aquesta programació serà petita, però innovadora. No cal dir que es respectaran totes les mesures que obliga la llei i que aconsella el sentit comú, per evitar contagis de qualsevol tipus: que corri l’aire entre les persones, no tocar a ningú, res de botellons, ús de mascaretes (homologades i, si pot ser, que siguin boniques), els guants no són obligatoris però no està de més portar un parell a la butxaca. Per a les activitats en exterior es recomana dur alguna cosa al cap, líquid per hidratar i crema solar. A finals d’agost publicarem la programació definitiva d’aquesta primera Festa Major Covidenca de Lliçà d’Amunt I res més, espero que estiguis bé de salut al costat de la teva família i amics, per gaudir d’aquests dies de vacances, i t’animem a participar la Festa Major!I recorda, qui veu art viu més!
Si encara no has vist l’exposició «Un dia de gossos a les carreres» ho pots fer fins el 20 de setembre: dimecres, dijous i divendres de 16 a 20h (i hores convingudes t. 629 064 281) Son 30 fotografies en color on podem veure l’especial relació dels gossos amb els seus propietaris durant la celebració de les 24h de resistència en ciclomotors de la Vall del Tenes. Vens? M’agraden els gossos, i les gosses, també, a més m’agraden les carreres de motos, i les de ciclomotors, també. Sí, senyor, m’agraden, i ‘m’agraden molt! Dit això, no puc entendre aquells propietaris que obliguen els seus animals a “gaudir” d’un dia de gossos a les carreres. Visc en un poble on, des de fa 40 anys, se celebra una singular cursa de resistència en ciclomotors trucats. Com el seu nom indica, es tracta que durant 24 hores més de 40 aparells de dues rodes girin sense parar en un circuit semi-urbà, per veure qui dóna més voltes i resisteix sense defallir, tot això immersos en un soroll eixordador. Què seria d’una carrera sense soroll? Ja sabem com de sensible tenen l’oïda dels gossos i, cada any, jo assistia a la desfilada d’animals pel circuit per a delit i exhibició dels seus propietaris mentre miraven la cursa (els propietaris), fent cas omís al que poguessin estar sentint les seves adorades mascotes. Això sí, anaven engalanades (les mascotes) amb tot tipus d’artefactes lligats al coll i/o al cos perquè no tinguessin cap possibilitat de fugir d’aquest infern sonor. Llavors, l’any passat (2018) em vaig posar a vista de gos i vaig disparar als fidels amics de l’home/dona. Són 30 fotografies en color que mostren actituds i postures, tant humanes com animals, que sense el soroll ambient poden semblar normals però, per un moment, proposo que et posis en el lloc del gos i et preguntes com humà ¿cal fer passar als nostres fidels amics un dia “de gossos” en les carreres?
Des d’Espai Garum volem convocar a totes les persones amb inquietuds artístiques a que mostrin com veuen la Festa Major 2017 de Lliçà d’Amunt. Pot participar qualsevol persona del planeta Terra amb una ment oberta que vulgui compartir la seva personal manera de veure la festa a través de la fotografia. Aquest projecte artístic no és un concurs i només vol ser un punt de trobada creativa, transversal i calidoscòpica d’uns dies (del 7 al 11 de setembre) en què la creativitat està a flor de pell. Vol ser un petit repte individual perquè vegem la festa com un concepte global format per l’atomització de mirades de lliçanencs i forasters que tenen en comú les ganes de fer fotografia. Cada participant podrà enviar dues fotografies per email a: espaigarum@gmail.com Les fotografies seran en format JPG, en alta resolució i amb una mida mínima al costat curt de 1500 píxels. Els arxius han d’anar identificats amb el nom de l’autor: Exemple: jaume_breson_foto1.jpg / jaume_breson_foto2.jpg La data límit per rebre els arxius és el dimecres 20 de setembre a les 20:00h. Les fotografies seran impreses per Espai Garum i es mostraran en una exposició que s’inaugurarà el divendres 29 de setembre a les 20:00h La participació és gratuïta i no hi ha límit d’edat (òbviament) Un cop realitzada l’exposició els arxius seran esborrats i les fotografies exposades destruïdes. Amb totes les fotografies participants, Espai Garum crearà un catàleg en PDF que distribuirà per correu electrònic entre els autors. Durant l’inauguració de la exposició, els assistents votaran quina es la millor fotografia que rebrà un obsequi artístic.
Exposició nº101. Retrats amb Pep Porc i Blai Brut El passat 10 de juny, amb motiu de «la Sagrera, nit d’estiu», El retratista de la Vall del Tenes va muntar el seu estudi fotogràfic a la plaça de l’Església de Lliçà d’Amunt i durant quatre hores va realitzar retrats a totes les persones que volguessin posar amb en Pep Porc i en Blai Brut. Davant de la càmera van passar més de 50 persones, i una selecció de 20 fotografies s’exposa a Espai Garum des del 7 de juliol fins al 31 d’agost. Pep Porc i Blai Brut són dos personatges entranyables que van ser creats fa vint anys amb motiu de la “Festa dels Porcs i els Bruts”, que consistia en que durant una hora dos bàndols capitanejats per Pep i Blai i més de cent persones, s’enfrontaven embrutant-se amb xocolata, farina, aigua i confetti per veure qui era el més marrà de Lliçà d’Amunt. Inauguració: divendres 7 de juliol a les 8 del vespre. Exposició fins al 30 d’agost.
Amb motiu del 10è Aniversari d’Espai Garum, Marius Gómez ens presenta el projecte «Mart a prop», cent fotografies del planeta Mart fetes des de la Terra. Aquesta és l’exposició número 100 que des de 2007 s’han fet a la galeria d’art més petita del món. L’autor ens parla sobre l’exposició: –El dilluns 16 febrer de 2015 vaig llegir aquesta notícia a la premsa: «Dos espanyols han superat la segona fase de selecció de candidats per al projecte ‘Mars One’, que pretén enviar un grup de 25 persones a Mart el 2025 i formar la primera colònia humana que habitarà el planeta. Els elegits abandonaran per sempre la seva vida terrestre i passaran la resta de les seves vides al planeta vermell» Aquesta notícia va provocar que em preguntés «¿Jo aniria a Mart en un viatge sense retorn?» Possiblement no, però em va fer reflexionar sobre què és Mart i sobre què representa avui per a mi aquest planeta. En ple segle XXI, on les distàncies a la Terra ja no existeixen i l’ésser humà ha estat gairebé en qualsevol lloc del nostre planeta, no és estrany que més de 45.000 persones s’hagin inscrit per anar a Mart i que ja hi hagi una llista de 100 seleccionats que han passat la segona prova i estiguin esperant ser un d’aquests 25 que viatgin en 2025. Anaven passant els dies i aquest tema no deixava de tenir-lo al cap i, finalment, vaig arribar a la conclusió que, jo no aniria a Mart però conceptualment Mart està molt a prop de cada un de nosaltres, només cal pensar-hi. I va ser així, potser inspirat llunyanament en les «Equivalències» d’Alfred Stieglitz, que vaig pensar que, si estava alerta, segur que podia captar imatges que, basant-se en un primer moment a Mart, em proporcionaran un pensament equivalent a la Terra. Jo, com a fotògraf, treballo habitualment tant amb càmeres digitals com amb càmeres analògiques de 9×12 i 6×4,5 però, per a aquest projecte, vaig pensar que el mitjà perfecte per prendre les fotografies havia de ser la càmera del telèfon mòbil i utilitzar la xarxa social Instagram per organitzar i compartir les imatges. El projecte està auto-limitat a tres mesos de treball i a 100 imatges, ni una més, ni una menys. Això va ser degut a que sempre treballo els meus projectes sabent per endavant quan i com serà el final. Formalment les cent imatges són de formes més o menys circulars i sempre integrades en un format quadrat buscant una unitat estètica constant. Les imatges són totes en color ja que el blanc i negre ja és una abstracció de la realitat i el meu objectiu era que les imatges fossin «reals» i representessin pensaments equivalents a partir de reflexionar sobre Mart i el meu entorn més proper a la Terra. Són imatges d’objectes i coses corrents que hi ha al voltant de qualsevol persona. El procediment de treball durant els tres mesos era estar alerta i amb la càmera preparada per detectar formes que inspiressin el pensament equivalent de com visc jo a la Terra i com podria ser la meva vida en un planeta Mart utòpic. El projecte es pot observar des de diversos nivells: – Un primer nivell purament formal i estètic. – Un segon nivell conceptual i de raonament general – Un tercer nivell purament introspectiu que ens permeti individualment reflexionar sobre l’univers. Per a l’exposició número 100 d’Espai Garum les 100 fotografies del projecte “Mart a prop” s’han distribuït en una sola peça gràfica de 330cm x 220cm on s’han disposat segons l’ordre que es van prendre les imatges. L’efecte final és d’un gran mural de 7m2 on es poden veure les imatges com un conjunt compacte. L’exposició es pot veure fins el 26 de maig de 2017
Una vegada em van dir que per tenir una idea cal tenir una idea…, doncs això, que una idea sempre és conseqüència d’una altra i Espai Garum, tal com és ara el 2017, és la conseqüència d’una idea de 2006 que, al mateix temps, és conseqüència d’una situació concreta que va crear el caldo de cultiu adequat perquè hi hagués l’espurna. Durant una dècada s’ha complert el pronòstic i cada idea ha generat noves idees sota el lema de que “qui veu art viu més”. Deu anys i cent exposicions que ens han donat l’oportunitat de veure que la creativitat no té límits. Hem vist tot tipus de propostes artístiques: des de fotografia analògica, digital o fosforescent, fins disseny de moda amb vestits de paper; astrofotografia, escultures en ferro, fusta, pedra o canyes de bambú; cebes aèries que calia regar cada dos dies, i art cinètic xinès; pintura, il·lustració, gravat, ceràmica, disseny gràfic, graffiti, optic-art, seda devorada, i land-art; exposicions col·lectives de dos, tres o més artistes fins i tot, hem vist un cadàver exquisit i també urnes funeràries d’autor. Moltes d’aquestes obres han estat creades pels artistes especialment per adaptar-se als 4m3 disponibles i aquest devessall d’imaginació ha fet que cada mes Espai Garum fos una sorpresa. Espai Garum és cultura de base i de petit format. La cultura entesa com un moviment de baix a dalt, sense grans pressupostos però amb molta creativitat, un projecte que va sorgir a partir d’una idea de 2006, que va donar pas a una altra, i una altra, fins avui. Idees que generen noves idees. Deu anys veient art i vivint més. Una vez me dijeron que para tener una idea hay que tener una idea…, pues eso, que una idea siempre es consecuencia de otra y Espai Garum, tal como es ahora en 2017, es la consecuencia de una idea de 2006, que a su vez es consecuencia de una situación concreta que creó el caldo de cultivo adecuado para que hubiera el chispazo. Durante una década se ha cumplido el pronóstico y cada idea ha generado nuevas ideas bajo el lema de que “quien ve arte vive más”. Diez años y cien exposiciones que nos han dado la oportunidad de ver que la creatividad no tiene límites. Hemos visto todo tipo de propuestas artísticas: desde fotografía analógica, digital o fosforescente, hasta diseño de moda con vestidos de papel; astrofotografía, esculturas en hierro, madera, piedra o cañas de bambú; cebollas aéreas que había que regar cada dos días, y arte cinético chino; pintura, ilustración, grabado, cerámica, diseño gráfico, graffiti, optic-art, seda devorada, y land-art; exposiciones colectivas de dos, tres o más artistas incluso, hemos visto un cadaver exquisito y también urnas funerarias de autor. Muchas de estas obras han sido creadas por los artistas especialmente para adaptarse a los 4m3 disponibles y ese derroche de imaginación ha hecho que cada mes Espai Garum fuera una sorpresa. Espai Garum es cultura de base y de pequeño formato. La cultura entendida como un movimiento de abajo a arriba, sin grandes presupuestos pero con mucha creatividad, un proyecto que surgió a partir de una idea de 2006, que dió paso a otra, y a otra, hasta hoy. Ideas que generan nuevas ideas. Diez años viendo arte y viviendo más.
Per a l’exposició nº 99, i com a prèvia al 10è Aniversari, a l’Espai Garum tenim el plaer de presentar l’exposició “Fotografies 1974-2012”, una retrospectiva del fotògraf Miquel Galmes. Inauguració: Diumenge 19 de febrer a les 12h Exposició: del 19 de febrer al 20 de març de 2017 No descobrirem ara qui era en Miquel Galmes, un referent durant la segona meitat del segle XX amb una creativitat desbordant fins al dia de la seva mort en 2015. Galmes va ser fundador i president de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, a més de formar part de la Royal Photografic Society of Great Britain i l’European Society for the History of Photography. Una llarga trajectòria de més de 50 anys com a fotògraf artístic, amb una clara projecció a l’àmbit docent, i obert a totes les tendències i manifestacions de l’art i la cultura. La seva obra ha estat exposada en diversos països europeus i americans. Al març de 2008, en el nostre segon aniversari, ja vam tenir l’honor de mostrar la seva obra amb “La mirada vertical”, i encara avui recordem la bona estona que vam poder gaudir durant la inauguració, a través de la seva amena conversa i amplis coneixements sobre la història de la fotografia. Posteriorment estrenyem la nostra relació a la Biennal d’Olot, i al 2012 li vam proposar participar a la Fira del Festival Revela-T2013 amb algunes fotos seves de petit format. Miquel em va dir que sí i entusiasmat, com sempre, va buscar en el seu extens arxiu fins a seleccionar 22 negatius en blanc i negre de diverses èpoques. Aquests negatius els va positivar ell directament sobre paper baritat Ilford Galerie de 15 x 15 cm, formant una col·lecció eclèctica però que, simultàniament, mostra la coherència en el temps d’un autor al qual interessaven una gran diversitat de temes i tècniques. Els negatius estan datats des de 1974 fins al 2012 i el tiratge únic el va fer el 2013. Et convido a veure aquesta exposició amb l’obra d’en Miquel Galmes, un autor del qual estem començant a descobrir el seu llegat. [flagallery gid=15]
La primera exposició de 2017 ja ha estat inaugurada. Avui diumenge 8 de gener a les 12 del migdia, com és habitual, el fotògraf Ramon Ferrandis treia el paper de l’aparador per mostrar «Donar la llauna», el seu últim treball fotogràfic. Avui feia fred, uns 8ºC al carrer però, la cinquantena de persones assistents han pogut gaudir d’unes obres càlides on el color saturat, amb el mestratge per l’autor, ens trasllada a una estètica reconeixible però sorprenent, en ser aplicada en bodegons de objectes abandonats pels seus propietaris i trobats per Ferrandis que crea una sèrie contundent. «Donar la llauna» es pot veure fins al 3 de febrer de 2017 La primera exposición de 2017 ya ha sido inaugurada. Hoy domingo 8 de enero a las 12 del mediodía, como es habitual, el fotografo Ramon Ferrandis quitaba el papel del escaparate para mostrar «Donar la llauna», su último trabajo fotográfico. Hoy hacía frio, unos 8ºC en la calle pero, la cincuentena de personas asistentes han podido disfrutar de unas obras cálidas donde el color saturado, con mano maestra por el autor, nos traslada a una estetica reconocible pero sorprendente, al ser aplicada en bodegones de objetos abandonados por sus propietarios y encontrados por Ferrandis que crea una serie contundente.
Aquest any 2017 és molt especial per a Espai Garum, serà el nostre 10è aniversari i arribarem a l’exposició número 100! i per començar amb bon peu presentem l’exposició número 98, una série en color on el fotògraf Ramon Ferrandis novament ens fa reflexionar. Donar la llauna. Fotografies de Ramon Ferrandis Inauguració: Diumenge 8 de gener a les 12h Exposició: del 8 de gener al 3 de febrer de 2017 En aquesta exposició del fotògraf Ramon Ferrandis hi trobaran llaunes que coronen un forjat, llaunes atrapades en una xarxa, llaunes dialogant entre elles i amb altres immundícies, llaunes a l’ampit d’una finestra, llaunes com escultures retorçades, llaunes que reposen sobre una paperera o sobre l’herbam. Hi trobaran tota una tirallonga de bodegons urbans, a estones quadres més propis d’una cultura pop que faria les delícies d’un Andy Warhol o, més recentment, d’un Banksy caçaparets i caçainstants absurds. Hi trobaran tot això i també preguntes no dites: insinuacions de preguntes, insinuacions sobre què ha passat abans que la llauna quedés plantificada en aquell paisatge, en aquell punt precís. Qui ha fet el gest d’abandonar la llauna a la intempèrie? Per què l’ha deixat d’aquesta manera? Quin efecte ha produït el contingut de la llauna dins el cos que l’ha ingerit? Quin efecte té la llauna en el marc d’aquell paisatge? Aquestes preguntes tenen moltes respostes possibles, però, com a mínim, ofereixen tres certeses: primera, la gent és més aviat garrina; segona, l’objecte, al seu torn, dóna la llauna, és a dir, esguerra el paisatge primigeni i el canvia; i tercera -potser la més important-, en el gest mateix d’un fotògraf com en Ferrandis, obsessiu i obsedit en els detalls, acostumat a fixar-se en allò que ningú mira, a retratar un punt de lletjor, un punt de combinació kitsch de l’objecte amb l’entorn, en aquest gest hi ha, també, una voluntat de donar la llauna. L’arqueologia del futur trobarà, entre moltes altres coses, ferralla i llaunes, malauradament molt més descolorides que l’esclat que en Ferrandis captura. Anna Ballbona
Màrius Gómez participa en l’exposició col·lectiva TransVersalArt «TIONS» organitzada pel Centre d’Art la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor amb l’obra punkyglamtió. Una vintena d’artistes han treballat l’escultura des de el punt inspirador del TIÓ de Nadal. Inauguració: dissabte 17/12/2016 a les 12h. Exposició fins el 8/1/2017 Punkyglamtió és la fusió d’una personalitat punk que fuig salvatgement de les opressions que imposa la societat, utilitzant elements metàl·lics en la seva indumentària, amb una personalitat glamour coberta de maquillatge, i que es vesteix com una boja en un carnaval, i finalment, la personalitat del tió tradicional català com a personatge fantàstic que, a partir d’un humil tronc, ens caga tot tipus de dolços i llaminadures. Punkyglamtió és exhibicionisme en estat pur, és escatologia, és joc, és esborrar-se cada dia per sorprendre de nou…, és un personatge màgic i extravagant que ens fa pensar que no hi ha res inalterable, i que tot canvia, es barreja i fusiona generant nous límits que, possiblement, són inabastables però, mentre, gaudim de la vida. Ni més ni menys.
Hola, et saludem des de l’EspaiGarum. Avui només vull dir-te una cosa: que les fotografies que va realitzar «El Retratista de la vall del Tenes» el passat 13 de novembre per commemorar el centenari de la construcció de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, ja estan revelades i positivades sobre paper químic 30×40. I com que sé que t’agrada la fotografia i la història, et convido a la inauguració de l’exposició amb els retrats realitzats, el proper diumenge 18 de desembre a les 12h. a l’Espai Garum (Anselm Clavé, 6) A més, perquè tu també passis a la història, després de la inauguració, anirem caminant des de l’Espai Garum fins a l’Ajuntament (tranquil!!, només són 400 m.) per fer la foto de grup de tots els assistents. Pensa que falten pocs dies perquè acabi 2016 i es donaran per finalitzats les activitats del Centenari. ¿Et perdràs aquesta oportunitat única de passar a l’història? Serà un plaer veure’t! i recorda: qui veu art viu més. Màrius «Els retrats del Centenari» Inauguració Exposició + Foto de Grup Diumenge 18 de desembre de 12 a 14h. Exposició fins al 4 de gener de 2017
Hola, ara vaig ha parlar-te de xifres. Amb data d’avui, la població catalana de 20 a 90 anys és de 5.816.394 persones i diuen les estadístiques que només el 8% d’aquesta població entra habitualment en museus i galeries d’art contemporani, són 465.311 persones, i diuen, també, que l’1% d’aquesta població adquireix obres d’art per a si mateix o per regalar, unes 4.653 més o menys. O sigui, que tots els artistes del planeta que vulguin vendre les seves obres a Catalunya només tenen, a priori, 4.653 clients potencials…, desmoralitzant, no?…, Doncs, NO! perquè quan veus la cara de satisfacció d’una d’aquestes persones davant d’una obra d’art original, tot encaixa i agafa sentit. L’art no serveix per a res pràctic però et fa sentir viu provocant que les neurones s’activin perquè més de 100 músculs de la teva cara es coordinin i mostrin un somriure, i això, amic meu, és la felicitat en estat pur. Recorda: Qui veu art viu més!