Ramon Ferrandis

Ahir diumenge 3 d’octubre a les 12:00h es va inaugurar l’exposició número 42 de Espai Garum, la sala d’art més petita del món.Davant d’una cinquantena de persones Ramon Ferrandis ens ha mostrat la seva obra “Calàbria 50. Interiecto tempore” mentre ens parlava sobre la seva trajectòria professional i els seus mètodes de treball. Posteriorment s’ha servit una degustació de sípia amb patates, que ha posat el punt gastronòmic a gairebé dues hores de fotografia, art i bona conversa.L’exposició d’En Ramon Ferrandis estarà exposada fins al dia 29 d’octubre de 2010.

Aquest bloc ha arribat a les 400 entrades, des de que l’agost de 2006 vaig començar aquesta aventura que a poc a poc ha anat creant, penso, un arxiu d’Espai Garum en particular i de Lliçà d’Amunt en general. 400 entrades on he plasmant la meva manera de veure, de sentir i de pertànyer a un territori, virtual i físic, on interactuar amb els meus semblants mentre el temps passa.I que millor que celebrar el 400 que amb una exposició que ens parla precisament del pas del temps Espai Garum 42 Calàbria 50. Interiecto tempore de Ramon Ferrandis Inauguració: diumenge 3 d’octubre a les 12h Hi ha moltes maneres d’observar com passa el temps, el canvi de la nit al dia, la successió d’estacions, l’evolució dels nostres cossos…, canvis que són molt evidents. Però segurament que al nostre entorn hi ha altres símptomes menys cridaners i més subtils. A la Garriga, al carrer Calàbria 50, s’hi troba un d’aquests espais que ens indiquen que el temps no s’atura. És una antiga barberia que va tancar les portes a les darreries del segle passat. La porta i l’aparador d’aquest establiment s’ha convertit en un gran tauler d’anuncis, on s’enganxen de forma indiscriminada tota mena de cartells de concerts, d’actes socials i culturals, esportius, polítics. També de tant en tant n’hi ha de persones que busquen feina o fins i tot que es venen el cotxe o qualsevol altre objecte. L’única data de caducitat que tenen aquests cartells és el moment que alguna persona n’hi enganxa un altre a sobre; d’aquesta manera el tauler va evolucionant i va canviant, i dóna testimoni del pas del temps. Des de gener de 2010 i fins fa gairebé dues setmanes, Ramon Ferrandis cada dissabte a la tarda i sempre des del mateix punt de vista ha disparat algunes fotografies d’aquest aparador. L’únic que ha canviat d’un dissabte a l’altre ha estat la sensibilitat ISO i la relació diafragma-velocitat, en funció de la llum del moment. Totes les fotografies, les ha fet amb una càmera compacta Panasonic Lumix DMC-FX07, que va comprar fa més o menys un any en una botiga que ven material fotogràfic i electrònic ja descatalogat. El fotoperiodisme és la notícia, l’actualitat, reflectir en un instant el que està succeint i fixar-ho per sempre. En Ramon Ferrandis ens proposa una cosa totalment diferent de la seva activitat habitual com a cap de fotografia del periòdic EL 9 NOU: no fixa un moment, crea una seqüència de moments en què, amb una cadència temporal exacta, ens submergeix en una escenografia canviant, opressiva, fins i tot, despersonalitzada dins de la individualitat de cada fragment de la seva obra. La sèrie Calàbria 50. Interiecto tempore s’inicia quan l’autor percep que alguna cosa està canviant. Un local de la Garriga on hi havia una barberia ha tancat. És un procés habitual, quotidià, fins i tot natural, en una societat on el pas del temps modifica el nostre entorn cada dia. Però el tancament de la barberia és diferent. Per en Ferrandis, és un punt d’inflexió, que el porta a reflexionar sobre aquest mateix temps, sobre la memòria i l’evolució dels espais quotidians, aquells que veiem com a normals fins que deixen de ser-ho. La nova activitat de la barberia permet a l’autor fer aquest projecte, més com a exercici intel·lectual que fotogràfic, que ens fa aturar un moment per veure, senzillament, que el temps no s’atura.