La primera exposició de la temporada 2022/23 en Espai Garum ens mostra a traves de les fotografies de gran format de Màrius Gómez, un recorregut per algunes de les xemeneies més singulars de Lliçà d’Amunt que habitualment no veiem i que han estat l’ànima de masies i cases centenàries. «Xemeneies per sempre« Fotografies de Màrius Gómez Inauguració: Divendres 16 de setembre, a les 19:30h Es podrà veure fins el 28 d’octubre
Durant el mes de maig de 2020, en plena pandèmia de Covid19, Màrius Gómez va iniciar el projecte «Retrats en la tercera fase» i, coincidint que al juliol de 2020 el govern espanyol va decretar la tercera fase de desconfinamiento, va iniciar les sessions de retrats que , des de l’1 a l’31 de juliol, va realitzar a 63 persones. El resultat és una exposició i un llibre de 160 pàgines que mostra els 188 retrats realitzats durant aquest mes. L’exposició i el llibre es presenten, coincidint amb el primer aniversari, el 29 de juliol de 2021 a Espai Garum de Lliçà d’Amunt. Durante el mes de mayo de 2020, en plena pandemia de Covid19, Màrius Gómez inició el proyecto «Retratos en la tercera fase» y, coincidiendo que en julio de 2020 el gobierno español decretó la tercera fase de desconfinamiento, inició las sesiones de retratos que, desde el 1 al 31 de julio, realizó a 63 personas.El resultado es una exposición y un libro de 160 páginas que muestra los 188 retratos realizados durante ese mes.La exposición y el libro se presentan, coincidiendo con el primer aniversario, el 29 de julio de 2021 en Espai Garum de Lliçà d’Amunt.
Cada any Lliçà d’Amunt celebra la seva Festa Major al setembre. Aquest any tan singular que estem vivint, des d’Espai Garum també organitzem la nostra particular festa major, que hem anomenat «Festa Major Covidenca de Lliçà d’Amunt 2020» la celebrarem del 10 al 13 de setembre amb algunes activitats que pensem seran interessants pel públic en general i pels amants de la cultura i l’art en particular. Com ja saps, Espai Garum (Galeria d’Art i Espai de Creació) no rep subvencions i les nostres activitats les realitzem a pulmó, amb els nostres propis recursos, que són limitats, mooolt limitats. Això no treu que la nostra imaginació sigui infinita, i que des de la llibertat creativa més absoluta, ens permeti proposar i organitzar activitats que, normalment, no deixen indiferent. La programació és petita, però innovadora, i es respectaran totes les mesures que obliga la llei i que aconsella el sentit comú, per evitar contagis de qualsevol tipus: que corri l’aire entre les persones, no tocar a ningú, res de botellons, ús de mascaretes (homologades i, si pot ser, que siguin boniques ;-)), els guants no són obligatoris però no està de més portar un parell a la butxaca. Per a les activitats a l´exterior es recomana portar alguna cosa al cap, líquid per hidratar i crema solar. Dijous 10. 19:30h Premi “La Xemeneia de Ca l’Oliveres” On: la lectura del veredicte i lliurament del Premi es realitzarà a la cantonada dels carrers Castelló de la Plana i Folch i Torres de Lliçà d’Amunt (davant de la Biblioteca Ca l’Oliveres) Espai Garum convoca el premi anual «La Xemeneia de Ca l’Oliveres» amb l’objectiu de valorar l’excel·lència de persones, col·lectius i institucions que han realitzat activitats i/o accions a favor que Lliçà d’Amunt sigui un poble estetica i urbanísticament més bell, accessible i habitable. Un poble on realment valgui la pena viure. Lliçà d’Amunt, per la seva història recent, és un poble presoner de l’especulació urbanística que, des dels anys seixanta, ha creat 17 urbanitzacions amb més de 20.000 parcel·les (bona part d’elles construïdes). Malgrat tot això a Lliçà es poden veure destacables exemples de com el poble pot ser atractiu i digne de enorgullir-se de viure-hi. D’entre tots aquests exemples, aquest any 2020 s’escollirà un, que serà mereixedor d’el Premi «La Xemeneia de Ca l’Oliveres» en aquesta primera edició. Aquest premi és de reconeixement a la feina ben feta i no té dotació econòmica. El guanyador rebrà un trofeu exclusiu creat especialment, i que simbolitza l’excel·lència de les accions que fan d’aquest poble quelcom únic al Vallès Oriental. Divendres 11. 20:00h. Inauguració. Exposició fotogràfica “Ca l’Oliveres, 2003-2020” Selecció de 42 fotografies en color que mostren la singular masia de Ca l’Oliveres abans, durant i després de la seva transformació en biblioteca. Autor: Màrius Gómez On: Espai Garum, Anselm Clavé, 6. Lliçà d’Amunt. Dissabte 12, de 10:00 a 12:30h Del parc de la Felicitat a Ca l’OLiveres Punt de trobada: Parc de la Felicitat (al costat de Esclat). Lliçà d’Amunt. Descobrirem per què aquest lloc es important per entendre la historia de Ca l’Oliveres, seguirem per Paissos Catalans fins la biblioteca, on comentarem una mica sobre la seva historia. De tornada anirem a l’Espai Garum on gaudirem de la exposició de 42 fotografies que mostren Ca l’Oliveres des de 2003 fins 2020. Diumenge 13, d’11:00 a 12:00h Fotografia sense càmera. Demostració de com fer CIANOTIPS creatius On: Espai Garum, Anselm Clavé, 6. Lliçà d’Amunt. Inspira’t amb una demostració de com fer fotografia sense càmera. Mantenir-te creatiu i fer fotografies ha estat un desafiament aquests últims mesos. Vine i deixa’t inspirar per fer cianotips creatius.Veuràs com és prepara el paper sensible, com és treballa i és fa l’exposició i, finalment, com és revela. L’autor mostrarà diversos treballs acabats i hi haura temps per preguntar i comentar.Activitat GRATUÏTA per a 8 persones (majors de 16 anys).
Si encara no has vist l’exposició «Un dia de gossos a les carreres» ho pots fer fins el 20 de setembre: dimecres, dijous i divendres de 16 a 20h (i hores convingudes t. 629 064 281) Son 30 fotografies en color on podem veure l’especial relació dels gossos amb els seus propietaris durant la celebració de les 24h de resistència en ciclomotors de la Vall del Tenes. Vens? M’agraden els gossos, i les gosses, també, a més m’agraden les carreres de motos, i les de ciclomotors, també. Sí, senyor, m’agraden, i ‘m’agraden molt! Dit això, no puc entendre aquells propietaris que obliguen els seus animals a “gaudir” d’un dia de gossos a les carreres. Visc en un poble on, des de fa 40 anys, se celebra una singular cursa de resistència en ciclomotors trucats. Com el seu nom indica, es tracta que durant 24 hores més de 40 aparells de dues rodes girin sense parar en un circuit semi-urbà, per veure qui dóna més voltes i resisteix sense defallir, tot això immersos en un soroll eixordador. Què seria d’una carrera sense soroll? Ja sabem com de sensible tenen l’oïda dels gossos i, cada any, jo assistia a la desfilada d’animals pel circuit per a delit i exhibició dels seus propietaris mentre miraven la cursa (els propietaris), fent cas omís al que poguessin estar sentint les seves adorades mascotes. Això sí, anaven engalanades (les mascotes) amb tot tipus d’artefactes lligats al coll i/o al cos perquè no tinguessin cap possibilitat de fugir d’aquest infern sonor. Llavors, l’any passat (2018) em vaig posar a vista de gos i vaig disparar als fidels amics de l’home/dona. Són 30 fotografies en color que mostren actituds i postures, tant humanes com animals, que sense el soroll ambient poden semblar normals però, per un moment, proposo que et posis en el lloc del gos i et preguntes com humà ¿cal fer passar als nostres fidels amics un dia “de gossos” en les carreres?
Pues sí, yo soy más de trochas y veredas, aunque he de reconocer que en los grandes nudos viarios hay cierta belleza insana que me atrae como la miel a las moscas, como la trucha al trucho o como un buen precipicio, pero no es suficiente ya que, para bien o para mal, yo soy un hombre del siglo pasado. Hoy en día en que todo es rápido y de consumo instantáneo, no puedo dejar de pensar en que yo soy una persona de avanzada edad que usa el ApplePay, el Drive de Google, la nube de Dropbox, la conexión de Wetransfer, el paquete Adobe incluso, Netflix y YouTube. Sin olvidar Nespresso, Tesla, Amazon, etc…, todo súper conectado y súper rápido. Un continuo next…, next…, next… y así, sin darnos cuenta nos olvidamos de que nuestro corazón funciona mejor a 60 pulsaciones por minuto y que nuestros 650 músculos es mejor que se muevan todos de vez en cuando (no solo los de los dedos para pulsar teclas) y que nuestros 206 huesos son un prodigio de la ingeniería creado lentamente y que soporta la catedral de nuestro cuerpo único e irrepetible. Pues eso, que el progreso es imparable y yo soy su primer defensor, pero no me gusta olvidar que hay tecnologías antiguas que también me producen un placer inmenso: un lápiz y un papel, unas alpargatas de esparto, un botijo, una cuchara de madera, una cometa de papel, un tomate de mi huerto o, un bote a remos. Todo muy básico, lento, analógico y, sobre todo, cercano. La sociedad actual se mueve por grandes autopistas con vehículos climatizados, con wifi, GPS, airbags, y más artilugios imprescindibles que nos aíslan del entorno y eso hace que no disfrutemos de lo alternativo, lo raro, lo contrario, lento y sensorial. Andar por trochas y veredas no es una obligación, obviamente, pero pienso que es una muy buena opción de ser una persona del siglo XXI consciente de ello sin dejar de ser un ser humano básico, complejo, contradictorio y con libre albedrío para decidir lo que más o menos me produce cierto placer sin molestar a nadie y sin dejar el futuro del planeta por el camino. Ahora nos vamos de vacaciones pero para cuando volvamos te propongo hacer algo lento, manual y muy creativo. Durante cuatro horas nos sumergiremos en el mundo sensorial del azul de Prusia, aprendiendo en este taller, los secretos de uno de los procesos fotográficos sin cámara más antiguos y sencillos: la CIANOTIPIA. Un procedimiento que, sin prisas, te permitirá plasmar con tus propias manos y la luz solar las propuestas estéticas más creativas. Disfruta de este lapso de tiempo y ya verás que a partir de septiembre en Espai Garum te volveremos a sorprender, siempre con la mejor intención. ¡Ea! Te deseo un feliz verano. Màrius (siempre mirando sin escolástica)
T’has fixat que en les sèries actuals de TV, espanyoles i catalanes, decoren els interiors preferentment amb quadres de pintura?, i que les millors sèries nord-americanes, angleses, nòrdiques o alemanyes, ho fan amb fotografies d’autor, t’has fixat? Ara pensa com és casa teva i, què veus? ¿Quadres i pòsters d’Ikea? Doncs potser, aquest Nadal, és el moment de canviar-la i començar a envoltar-te de l’art més actual: la FOTOGRAFIA. Has pensat regalar/te una fotografia d’autor? El proper dissabte 16 de desembre d’11 a 14h obriré el meu estudi fotogràfic en Espai Garum per fer la venda privada d’una selecció de les meves millors fotografíes analògicas i digitals dels darrers anys. Son obres úniques o en tiratges molt limitats, al teu abast perquè a partir d’ara puguis gaudir a casa teva de la fotografia més original. Sèrie SOLIVIGRAFIES: Lumigrafies analògiques revelades amb vi negre, diverses mides. Còpies úniques. Sèrie FINESTRES AL MEDITERRANI: Fotografia digital 40×60 cm. Tiratge de 5 còpies numerades. Sèrie RETRATS: Fotografia analògica 30x30cm. Còpies úniques sobre paper baritat. Sèrie CIRC: Fotografia digital 40×60 cm. Tiratge de 5 còpies numerades. Sèrie NUOLOT: Fotografia digital 60×80 cm. Tiratge de 5 còpies numerades.
Exposició nº101. Retrats amb Pep Porc i Blai Brut El passat 10 de juny, amb motiu de «la Sagrera, nit d’estiu», El retratista de la Vall del Tenes va muntar el seu estudi fotogràfic a la plaça de l’Església de Lliçà d’Amunt i durant quatre hores va realitzar retrats a totes les persones que volguessin posar amb en Pep Porc i en Blai Brut. Davant de la càmera van passar més de 50 persones, i una selecció de 20 fotografies s’exposa a Espai Garum des del 7 de juliol fins al 31 d’agost. Pep Porc i Blai Brut són dos personatges entranyables que van ser creats fa vint anys amb motiu de la “Festa dels Porcs i els Bruts”, que consistia en que durant una hora dos bàndols capitanejats per Pep i Blai i més de cent persones, s’enfrontaven embrutant-se amb xocolata, farina, aigua i confetti per veure qui era el més marrà de Lliçà d’Amunt. Inauguració: divendres 7 de juliol a les 8 del vespre. Exposició fins al 30 d’agost.
Amb motiu del 10è Aniversari d’Espai Garum, Marius Gómez ens presenta el projecte «Mart a prop», cent fotografies del planeta Mart fetes des de la Terra. Aquesta és l’exposició número 100 que des de 2007 s’han fet a la galeria d’art més petita del món. L’autor ens parla sobre l’exposició: –El dilluns 16 febrer de 2015 vaig llegir aquesta notícia a la premsa: «Dos espanyols han superat la segona fase de selecció de candidats per al projecte ‘Mars One’, que pretén enviar un grup de 25 persones a Mart el 2025 i formar la primera colònia humana que habitarà el planeta. Els elegits abandonaran per sempre la seva vida terrestre i passaran la resta de les seves vides al planeta vermell» Aquesta notícia va provocar que em preguntés «¿Jo aniria a Mart en un viatge sense retorn?» Possiblement no, però em va fer reflexionar sobre què és Mart i sobre què representa avui per a mi aquest planeta. En ple segle XXI, on les distàncies a la Terra ja no existeixen i l’ésser humà ha estat gairebé en qualsevol lloc del nostre planeta, no és estrany que més de 45.000 persones s’hagin inscrit per anar a Mart i que ja hi hagi una llista de 100 seleccionats que han passat la segona prova i estiguin esperant ser un d’aquests 25 que viatgin en 2025. Anaven passant els dies i aquest tema no deixava de tenir-lo al cap i, finalment, vaig arribar a la conclusió que, jo no aniria a Mart però conceptualment Mart està molt a prop de cada un de nosaltres, només cal pensar-hi. I va ser així, potser inspirat llunyanament en les «Equivalències» d’Alfred Stieglitz, que vaig pensar que, si estava alerta, segur que podia captar imatges que, basant-se en un primer moment a Mart, em proporcionaran un pensament equivalent a la Terra. Jo, com a fotògraf, treballo habitualment tant amb càmeres digitals com amb càmeres analògiques de 9×12 i 6×4,5 però, per a aquest projecte, vaig pensar que el mitjà perfecte per prendre les fotografies havia de ser la càmera del telèfon mòbil i utilitzar la xarxa social Instagram per organitzar i compartir les imatges. El projecte està auto-limitat a tres mesos de treball i a 100 imatges, ni una més, ni una menys. Això va ser degut a que sempre treballo els meus projectes sabent per endavant quan i com serà el final. Formalment les cent imatges són de formes més o menys circulars i sempre integrades en un format quadrat buscant una unitat estètica constant. Les imatges són totes en color ja que el blanc i negre ja és una abstracció de la realitat i el meu objectiu era que les imatges fossin «reals» i representessin pensaments equivalents a partir de reflexionar sobre Mart i el meu entorn més proper a la Terra. Són imatges d’objectes i coses corrents que hi ha al voltant de qualsevol persona. El procediment de treball durant els tres mesos era estar alerta i amb la càmera preparada per detectar formes que inspiressin el pensament equivalent de com visc jo a la Terra i com podria ser la meva vida en un planeta Mart utòpic. El projecte es pot observar des de diversos nivells: – Un primer nivell purament formal i estètic. – Un segon nivell conceptual i de raonament general – Un tercer nivell purament introspectiu que ens permeti individualment reflexionar sobre l’univers. Per a l’exposició número 100 d’Espai Garum les 100 fotografies del projecte “Mart a prop” s’han distribuït en una sola peça gràfica de 330cm x 220cm on s’han disposat segons l’ordre que es van prendre les imatges. L’efecte final és d’un gran mural de 7m2 on es poden veure les imatges com un conjunt compacte. L’exposició es pot veure fins el 26 de maig de 2017
Màrius Gómez participa en l’exposició col·lectiva TransVersalArt «TIONS» organitzada pel Centre d’Art la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor amb l’obra punkyglamtió. Una vintena d’artistes han treballat l’escultura des de el punt inspirador del TIÓ de Nadal. Inauguració: dissabte 17/12/2016 a les 12h. Exposició fins el 8/1/2017 Punkyglamtió és la fusió d’una personalitat punk que fuig salvatgement de les opressions que imposa la societat, utilitzant elements metàl·lics en la seva indumentària, amb una personalitat glamour coberta de maquillatge, i que es vesteix com una boja en un carnaval, i finalment, la personalitat del tió tradicional català com a personatge fantàstic que, a partir d’un humil tronc, ens caga tot tipus de dolços i llaminadures. Punkyglamtió és exhibicionisme en estat pur, és escatologia, és joc, és esborrar-se cada dia per sorprendre de nou…, és un personatge màgic i extravagant que ens fa pensar que no hi ha res inalterable, i que tot canvia, es barreja i fusiona generant nous límits que, possiblement, són inabastables però, mentre, gaudim de la vida. Ni més ni menys.
El vent com a tema té el seu punt, sobretot si pensem que només són molècules que es desplacen forçades per canvis tèrmics. D’aquests desplaçaments només podem veure les seves conseqüències quan modifiquen altres molècules més pesades i, a vegades, si no estem atents, ens les perdem. En 2010 l’artista Carles Bros i l’Associació de Restauracio i Comerç de Port de la Selva (Alt Empordà) van crear TramuntanART la primera mostra d’art contemporani inspirada en el viento. TramuntanART és una oportunitat única per veure, cada edició, a més de 80 creadors de diverses disciplines captant les molècules inquietes d’un dels vents amb més personalitat del planeta: La Tramuntana. El 2011, per a la segona edició, en Carles Bros em va convidar a participar amb quatre obres fotogràfiques i així va començar la meva particular relació amb la Tramuntana. Una relació que m’ha inspirat per fer cinc sèries a partir de conceptes totalment diferents però sempre amb l’aire com a element generador d’idees. “l’Arc de la Tramuntana” Tramuntanart 2011 L’acció de la Tramuntana aixeca a la costa núvols d’aigua salada que, a poc a poc, erosionen tot el que està al seu abast. Aquesta sèrie mostra la bellesa d’unes humils anelles de ferro semi-destruïdes per l’acció del vent i l’aigua que, a través d’un punt de vista molt baix, ens recorden als arcs de Utah que, durant mil·lennis, han estat esculpits pel constant vent del desert. “Ell s’escapa” Tramuntanart 2012 aquesta sèrie sorgeix a partir d’un haiku que parla d’agafar i d’escapar, de voler i de poder, d’intentar i d’aconseguir. El vent, lliure, està però, s’escapa. “El cabell tracta d’agafar el vent però, ell, s’escapa” “Aura, la deessa de la brisa” Tramuntanart 2013 En aquesta sèrie la inspiració és «Aura, la deessa de la brisa». Aura és la filla de Lelantos i Peribea. Era veloç com el vent, i sempre caçava acompanyant a la seva cosina Artemisa i les seves donzelles. Són quatre fotografies que mostren la bellesa de la deessa entre el moviment de les sedes provocat al fugir de Dionís. “Llançàvent” Tramuntanart 2014 En aquesta sèrie el vent provocat genera un moviment aleatori que durant mig segon viu en equilibri. Són jocs infantils que es mouen amb un ritme oscil·lant que durant els dies de forta Tramuntana mostren una bellesa hipnòtica i impredictible. «Maquinaires» Tramuntanart 2015 Máquina+aire = Maquinaires. Màquines que generen Tramuntanes de butxaca. Màquines que amb només tancar els ulls et traslladen a l’Empordà més sensorial. Màquines en equilibri que esperen…
Ahir dijous 3 de setembre a les 19:30h, es va presentar la temporada 2015-2016 d’Espai Garum amb l’inauguració de l’exposició número 92. “Solivigrafies” de Màrius Gómez. Fotogrames. Exposició a l’Espai Garum del 3 al 25 de setembre de 2015. Per aquesta temporada Espai Garum segueix amb la linea de promoure l’art des d’el Vallès Oriental però amb moltes novetas! – Exposicions mensuals de petit format a l’aparador d’Espai Garum (2m2). Son exposicions que segueixen la idea iniciada al març de 2007. – Exposicions de gran format cada tres mesos a la sala interior d’Espai Garum (50m2) – Noves sessions de FotoFeel «La fotografia per als que no tenen ni idea de fotografia” per promoure la fotografía artística de base. – “Visites d’obra”, son visites comentades pels autors i promogudes per Espai Garum a exposicions propies o d’altres galeries o museus del Vallès Oriental. – A l’espai interior, simultanejant amb les exposicions, es realitzearan activitats culturals al voltant de l’art, sempre de petit format i per a un aforament de 20 persones. Nou horari de sala: a partir l’1 de setembre Espai Garum esta obert de dimarts a divendres, de 17 a 20h. A la presentació va seguir l’inauguració de Solivigrafies, una exposició de fotografies realitzades amb vi (no d’ampolles de vi, ni de persones bevent vi…, son fotografies revelades realment submergint-les en vi!!) L’Exposició Solivigrafies de Màrius Gómez és un projecte fotogràfic fet sense presses i amb molta calma, on l’exposició al Sol crea l’imatge latent i el vi empordanés la revela als nostres ulls. El vi negre s’estén suaument sobre la superfície blanca i brillant, i el Sol fa vibrar la plata sensible del paper fotogràfic fonent, en una imatge única, l’essència i el color del vi amb les formes orgàniques de la vinya, per mostrar un tot que ens trasllada a aquests dies d’estiu en que el vent està en calma i el so dels grills ens produeix cert ensonyament. Aquesta sèrie de fotografies, en tiratge únic, les ha realitzat l’autor sobre paper fotogràfic químic de blanc i negre de 50×60 cm. exposat directament al Sol del migdia durant tres hores, juntament amb vi (Cabernet i Merlot) elaborat pel Celler Hugas de Batlle a Colera (Alt Empordà). Més informació >>>
Hola, deixa que et digui una cosa: Les vacances estan sobrevalorades. Hi va haver un temps en què es va donar per fet que tothom tenia dret a un mes de vacances a l’estiu i, la resta de l’any…, a treballar, ho recordes? Era aquest mes d’agost en què les grans ciutats es quedaven desertes, i va aparèixer la figura del «Rodríguez», aquell home que havia de treballar a l’agost, enviava a la dona i als nens a estiuejar a la costa i ell es quedava només «i trist» a la ciutat. Tots contents, la família i el Rodríguez, no?Aquest paradigma ha canviat i excepte certs col·lectius que tenen la seva ocupació blindada, la resta de mortals ja no podem fer un mes de vacances. Tu em diràs que hem sortit perdent però jo penso que al contrari, hem sortit guanyant. Jo almenys estic tot l’any de vacances i al mateix temps estic tot l’any treballant. El fet que no «s’hagin» de fer les vacances a l’agost comporta que qualsevol dia de l’any pot ser de vacances i això, amic meu, és el millor invent des de la creació de la rentadora automàtica !! Les tecnologies actuals permeten que es pugui treballar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora del dia, provocant que la nostra vida laboral i d’oci sigui intercanviable, permetent al mateix temps, que aquella utopia de que cal gaudir en el treball estigui a l’abast d’una gran majoria de persones. A Espai Garum vam parar màquines l’1 d’agost però això no és massa cert, durant aquest mes hem seguit pensant, treballant i creant, mentre gaudíem d’uns horaris diferents i també flexibles. L’important és no apagar del tot, sempre cal mantenir la flama pilot encesa i tenir la ment àgil per a detectar les noves idees que a qualsevol hora poden sorgir.I ara que s’acaba agost estem activant Espai Garum per dir-te que: … El proper dijous dia 3 de setembre a les 19:30h inaugurem la temporada 2015/16 amb una exposició de fotografies realitzades amb vi (no d’ampolles de vi, ni de persones bevent vi…, son fotografies revelades realment submergint-les en vi!!) + … Seguim rebent postals per participar en POSTALART2015 i, francament, cada dia la gent és més creativa. Ja has enviat la teva postal? Tens fins al 23 de setembre. + … També programarem noves sessions de FOTO FEEL «La fotografia per als que no tenen ni idea de fotografia» + … A més et proposaré diverses «Visites d’Obra» que no podràs rebutjar. … Per Nadal (si ja sé que falta molt) et sorprendrem amb una nova iniciativa de creació participativa. I finalment, t’informo que a partir l’1 de setembre Espai Garum estarà obert amb un nou horari: de dimarts a divendres, de 17 a 20h. Perquè puguis gaudir, tant de les exposicions que hi ha a l’aparador, com de les que hi ha a la sala interior. Bé, doncs això, que les vacances estan sobrevalorades ja que tot l’any estem treballant, o era a l’inrevés? … A l’inrevés, SEGUR !!! Et desitjo unes bones vacances i recorda: qui veu art viu més! …i no t’oblidis d’enviar-nos postals per participar en la segona edició de Postalart 2015 (possiblement el millor concurs de postals del país) Ens veiem aviat!! Màrius Gómez
La tercera edició de Revela-T, l’Únic Festival de Fotografia Analògica del Món s’inaugura aquest cap de setmana, 19, 20 i 21 de juny. L’imatge i el catàleg ha estat dissenyats per Màrius Gómez i es bassa en una fotografia al col·lodió humit d’en Quinn Jacobson. CATÀLEG EN CATALÀ. La tercera edición de Revela-T, el Único Festival de Fotografía Analógica del Mundo se inaugura este fin de semana, 19, 20 y 21 de junio. La imagen y el catálogo han sido diseñados por Màrius Gómez y se basa en una fotografía al colodión húmedo de Quinn Jacobson. CATÁLOGO EN CASTELLANO.
Aquest cap de setmana 13 i 14 de juny es celebra COLERart 2015, la 3ª Mostra d’art contemporani de Colera, aquest any el tema es «El món del Vi». A les 18h de dissabte es farà l’inauguració amb l’acte «Passeja amb l’art per Colera» que començarà a l’escultura de Max Varés, a l’entrada del poble de Colera a les 18:00 h. COLERart està patrocinat per l’Ajuntament de Colera i comissariat per l’artista Carles Bros Solanes i participen 26 artistes que amb les seves obres d’escultura, pintura, instal·lacions, dansa, performances, fotografia, música, grafitis, land art ompliran Colera d’art tot el cap de setmana. Màrius Gómez participa amb la seva nova sèrie «Solivigrafies». Son 6 fotografies de 50x60cm, on el vi negre s’estén suaument sobre la superfície blanca i brillant, i el sol fa vibrar la plata sensible del paper fotogràfic fonent, en una imatge única, l’essència i el color del vi amb les formes orgàniques de la vinya, per mostrar un tot que ens trasllada a aquests dies d’estiu en que el vent està en calma i el so dels grills ens produeix cert ensonyament. Solivigrafies és un projecte fotogràfic fet sense presses i amb molta calma, on l’exposició al sol crea l’imatge latent i el vi empordanés la revela als nostres ulls. Aquesta sèrie de sis fotografies en tiratje únic les he realitzat sobre paper fotogràfic de blanc i negre exposat directament al sol del migdia durant tres hores, juntament amb vi (Cabernet i Merlot) elaborat a Colera.
Quantes vegades has dit «No tinc temps per …» (omple l’espai). Moltes, no ?, potser, massa. Penso que les coses poques vegades es paralitzen per falta de temps; es paralitzen perquè no s’ha definit com fer-les. Jo fa dos anys em vaig plantejar fer una sèrie de fotografies sobre persones que, d’una o altra forma, havien modificat la meva manera d’entendre la vida. Era un projecte que anava ha fer perquè em venia de gust i, això, representava que no havia de interferir en altres coses, potser, més importants. Vaig dedicar una hora a la setmana, durant dos mesos a conceptualitzar el projecte, òbviament sense tocar la càmera. Un cop posada sobre paper la idea i el procés d’execució vaig començar a tenir al meu cap l’objectiu clar i present perquè en la meva activitat diària tingués la ment alerta per anar captant possibles retrats. Quan apareixien, l’anotava al costat d’una possible data per realitzar la fotografia. Això va ser l’habitual però, moltes vegades sortia a passejar com el caçador de papallones, sense tenir molt clar què trobaria però amb els sentits alerta i la càmera preparada per mirar i veure coses que encaixessin en el projecte. La llista de «retrats» era de 50; finalment, han estat 18, però el termini que em vaig autoimpusar era improrrogable. Això és molt important a l’hora de fer coses, ja que si no ho faig així, aquestes s’eternitzen i, al final, acaben paralitzades i les abandones de pur avorriment, amb l’excusa de que «no tinc temps», ¿et sona ?. Doncs això, hi havia data per acabar i així va ser. Fa dos mesos vaig presentar «Retrats» a l’Espai d’Art Judith Vizcarra de Mollet del Vallès i, avui diumenge la torno a mostrar a l’Espai Garum de Lliçà d’Amunt fins al 30 de juny. La satisfacció d’haver començat i acabat un projecte és quelcom que va més enllà de la qualitat del resultat final, és sobretot, la satisfacció de veure que un és capaç de fer coses si les planifiques amb cura i li dediques una mica de temps. A més, com diu l’anunci …, Perquè jo ho valc, ¿no et sembla prou?